CONCLUSIÓ PSICOLOGIA CONDUCTUAL/CONDU...

CONCLUSIÓ PSICOLOGIA CONDUCTUAL/CONDUCTISTA

L'estudi de la psicologia conductista ens ha servit per conèixer els inicis de la psicologia com a ciència,saber i poder imaginar-nos com van ser els primers experiments científics,per tal d'entendre el comportament de la conducta humana i perqué tenien especial interés en investigar les reaccions i les respostes conductuals, primerament amb animals i posteriorment amb persones.

Ha sigut molt interessant saber i conèixer el pensament dels precursors i representants d'aquesta psicologia i com volien avançar cada cop més en coneixements sobre la conducta humana i en com els diferents estímuls externs podien condicionar d'una manera o d'una altra a l'hora d'actuar.
El tema del conductisme ens ha semblat també una bona eina d'aprenentatge a l'hora de reflexionar sobre aspectes de l'educació actual (premis i càstigs, aprenentatge per imitació i repetició segons el que veuen que poden rebre, reforços positius i negatius..) que moltes de nosaltres ja saviem, però que potser no relacionàvem tan directament amb aquesta ciència o si més no,no coneixiem com va començar a iniciar-se tot aquest pensament i tots els canvis que es van haver de produir per acabar utilitzant uns estímuls o uns altres per tal de condicionar al nen (en el nostre cas) d'una manera o d'una altra, portant-los al camp d'actuació que més ens interessi o que considerem més correcte en cada cas. 
Gràcies per això a l'estudi de les altres psicologies més avançades i actuals podem descartar algunes maneres d'actuació molt simples o directes que aquí es donen per modificar la conducta en l'àmbit educatiu infantil i que en canvi per la modificació de conducta amb animals poden anar molt bé o actualment ser les més efectives com a psicologia en canvi com ja hem dit anteriorment, amb nens o amb infants ben segur que podem trobar unes altres més adeqüades tot i que més complexes que un simple Estímul-Resposta o un Reforç positiu.

VA DE MESTRES

DE LA CULTURA A LES CULTURES

Aquest tema sobre la diversitat m'ha semblat molt interessant i m'ha agradat molt la importància que li donen a les desigualtats socials, econòmiques i culturals, que podem conèixer de les diferents parts del món i que provoquen com va passar aquí fa uns anys,corrents migratories que busquen intentar tenir una vida el més digne possible.
Un dels aspectes que més comparteixo amb els autors sobre aquest tema,és,que estem davant d'una realitat social que no canviarà per moltes barreres que posem i que en comptes d'acceptar-ho i utilitzar això com una eina d'enriquiment i coneixença d'altres costums i cultures d'arreu(que no per ser diferents són menys valuoses) i el que hauríem de fer és concienciar a la societat de que un dels majors riscos als que ens podem enfrentar,és,el de no veure o no voler acceptar,que aquest contacte cultural i les desigualtats que trobem en els altres no són més que diferències que tenim les persones i amb les que alhora podem aprendre i ens poden fer crèixer i per tant, no crec que haguem de negar-li's condicions de millora que els permetin desenvolupar les seves capacitats el més òptimament possible i de pas,reduïr aquest conflicte sociocultural que hi ha al carrer i a les aules i que molta gent rep com una alerta o un risc social.

VA DE MESTRES

Un altre aspecte que comparteixo amb el llibre és la crítica personal que hem de fer-nos nosaltres mateixos mitjançant el nostre treball diari posant cada dia a la balança allò que hem fet bé i allò que no ens hagi sortit tan bé o inclús que ens hagi sortit malament per extreu-re alguna conclusió, veure que ha pogut fallar o qué ha sigut el que ha funcionat per intentar sempre trobar un equilibri. En el tema NOMÉS ELS DICTADORS NO ACCEPTEN LA CRÍTICA m'ha acabat de fer veure la importància que té ser qüestionat de manera respectuosa i acceptar la crítica com una altra eina de treball, de coneixement i d'avaluació personal.
Com diu una frase del tema:
"Un educador ha de ser un etern insatisfet" ha de ser una persona que cregui que la seva feina pot millorar, que l'educació pot millorar i que per aquest motiu nosaltres també hem d'estar allà,per poder-hi fer les nostres crítiques també tot intentant sempre que siguin constructives i que serveixin en tot moment per millorar en qualsevol àmbit,en el del nen, en l'educació que s'imparteix i sobretot en l'educació que impartirem el dia que siguem mestres.

VA DE MESTRES

UN TAMBORET DE TRES POTES. UNA LA INTEL·LIGÈNCIA

Aquest capítol ha sigut bastant del meu agrat ja que reflexa la manera de pensar i actuar davant la vida i les diferents qüestions que se'ns presenten diàriament en el dia a dia i amb el que gràcies a la "inteligència" podem resoldre o si més no, intentar trobar respostes adeqüades i en el moment adeqüat que no sempre és fàcil per així continuar sempre aprenent. En aquest capítol hi ha una frase que m'ha agradat molt i que diu :
"la intel·ligència es mesura més per la qualitat de les preguntes que som capaços de formular-nos, que per l'encert de les respostes"
Mai m'ho havia plantejat però sembla ben certa aquesta qüestió, igual que encerten per mi, la manera metafòrica de tractar o comparar la pota més important d'un tamboret amb la intel·ligència de la que estem parlant.
Els altres dos capítols sobre les potes restants no m'han agradat tant ja que crec que són massa extens per arribar a un únic resultat,però si he de dir que jo també em quedo amb la "bondat" com a segona pota important i amb la tercera què és la "felicitat". Considero molt important aquestes paraules per tenir una educació positiva i un interés que pugui fer del nen un sac per anar omplint poc a poc de projectes i coneixements i que no tingui escletxes ni forats que els facin anar cap endarrere. Amb la intel·ligència, la felicitat i la bondat crec realment que tenim molt de guanyat perquè són 3 termes essencials per un bon desenvolupament personal i intrapersonal.

VA DE MESTRES Carta als mestres que comencen