Un altre aspecte que comparteixo amb el llibre és la crítica personal que hem de fer-nos nosaltres mateixos mitjançant el nostre treball diari posant cada dia a la balança allò que hem fet bé i allò que no ens hagi sortit tan bé o inclús que ens hagi sortit malament per extreu-re alguna conclusió, veure que ha pogut fallar o qué ha sigut el que ha funcionat per intentar sempre trobar un equilibri. En el tema NOMÉS ELS DICTADORS NO ACCEPTEN LA CRÍTICA m'ha acabat de fer veure la importància que té ser qüestionat de manera respectuosa i acceptar la crítica com una altra eina de treball, de coneixement i d'avaluació personal.
Com diu una frase del tema:
"Un educador ha de ser un etern insatisfet" ha de ser una persona que cregui que la seva feina pot millorar, que l'educació pot millorar i que per aquest motiu nosaltres també hem d'estar allà,per poder-hi fer les nostres crítiques també tot intentant sempre que siguin constructives i que serveixin en tot moment per millorar en qualsevol àmbit,en el del nen, en l'educació que s'imparteix i sobretot en l'educació que impartirem el dia que siguem mestres.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada