VA DE MESTRES

UN TAMBORET DE TRES POTES. UNA LA INTEL·LIGÈNCIA

Aquest capítol ha sigut bastant del meu agrat ja que reflexa la manera de pensar i actuar davant la vida i les diferents qüestions que se'ns presenten diàriament en el dia a dia i amb el que gràcies a la "inteligència" podem resoldre o si més no, intentar trobar respostes adeqüades i en el moment adeqüat que no sempre és fàcil per així continuar sempre aprenent. En aquest capítol hi ha una frase que m'ha agradat molt i que diu :
"la intel·ligència es mesura més per la qualitat de les preguntes que som capaços de formular-nos, que per l'encert de les respostes"
Mai m'ho havia plantejat però sembla ben certa aquesta qüestió, igual que encerten per mi, la manera metafòrica de tractar o comparar la pota més important d'un tamboret amb la intel·ligència de la que estem parlant.
Els altres dos capítols sobre les potes restants no m'han agradat tant ja que crec que són massa extens per arribar a un únic resultat,però si he de dir que jo també em quedo amb la "bondat" com a segona pota important i amb la tercera què és la "felicitat". Considero molt important aquestes paraules per tenir una educació positiva i un interés que pugui fer del nen un sac per anar omplint poc a poc de projectes i coneixements i que no tingui escletxes ni forats que els facin anar cap endarrere. Amb la intel·ligència, la felicitat i la bondat crec realment que tenim molt de guanyat perquè són 3 termes essencials per un bon desenvolupament personal i intrapersonal.