La prova final del mòdul de Gestió i Tic i Comunicació pel que fa a les exposicions orals tractava d'escollir qualsevol part del món que tingués a veure amb el territori ja sigui de terreny, humà, vegetal, llocs, ideologies, costums etc i amb 6 minuts de temps havíem de ser capaços de conseguir una sèrie d'objectius què demostressin què a part de saber defensar, informar, explicar o parlar sobre algun tema sobre el territori en aquest cas,ho sabíem fer també d'una manera adeqüada en:
La veu, la entonació, si tenim el volum adient, la velocitat, les pauses què es fan,com vocalitzem o com artículem al parlar perquè sigui entenedora..
Alguna parella o persona en algun cas el tema de la veu li va fallar bastant pels nervis segurament, però la velocitat ha sigut bastant clau a l'hora de posar aspectes a millorar al igual que el volum d'algun company en la seva exposició o la entonació tan "me lo se todo de memoria y lo digo AHORA"
El llenguatge corporal també ha tingut un paper molt important per aquesta activitat d'oratòria ja que el propi cos també pot explicar el què estàs dient i havien persones totalment immòbils o què s'arraconaven a la pared de l'ordinador agafant així un paper secundari respecte el suport de les TIC i no principal per ser ells o elles qui ens ho estan explicant.
La utilització de les mans suposo que al no portar moltes exposicions orals no hem sapigut que fer amb elles o no hem sigut conscients de la seva mobilitat durant l'exposició tot i que molta gent ha sortit amb els papers a les mans per si acàs i també com a especte a millorar suposo que hauríem d'haber mirat menys aquestes notes en més d'un cas i mirar més al públic en general i no tant a les persones què ens avaluaven.
Cap de les exposicions què he vist la considero exagerada tot i que una resalta de la resta per la seva idea de gravar, d'aportar humor en algun moment, anècdotes i al·lusions personals i en un temps adient fent d'aquesta manera què el públic estigués encantat d'estar allà i no perdés ni un minut la concentració en el qué estan dient. Felicitacions per l'Issac i el Sergi!
La meva parella per l'exposició del territori ha sigut la Emma Sáez i ens vam entendre molt bé de primeres.
Sabiem què hi hauria poc temps per explicar moltes coses així que un cop vam escollir el tema DEL CLOT i en concret el seu MERCAT vam citar els temes més interesants sobre el barri i el mercat què crèiem què serien necessaris explicar,per entendre la història i el perqué de la elecció d'aquest tema i posteriorment, un cop tinguéssim a la gent enganxada pel context d'aquesta història,tot i ser un tema aborrit, potser els interessaria una mica més saber que els-hi volem explicar sobre aquest mercat o perqué havíem escollit aquest barri i mercat que encara segueixen amb la seva història i celebrant anys.
La autovaloració que ens dono del treball en general és bona, però el treball d'oratòria i expressió oral i corporal que vaig sentir que aconseguíem va ser per mi, més bona encara tot i que falta molt per ser excelent però vam estar més tranquiles del que pensàvem, vam aportar humor, vam intentar fer participar al públic i no només amb la mirada,la nostra exposició anava dirigit a ells amb un to segur, clar i amb el temps just i necessari perquè no tornés a sonar el segon "pip" del rellotge.
El fet de que alguns dels nostres companys ens felicitessin va afirmar la meva raó per sentirme satisfeta amb les hores de treball i pràctica i vaig recordar que com diu el llibre de Com parlar bé en públic anar adquirint experiència fa donar-nos més seguretat i tranquilitat per les següents i amb aquest exercici ja no vaig sentir que se'm sortiria el cor per la boca com en el debat perqué vaig saber fer un bon control dels nervis.
El suport del Power Point amb el que ens vàrem presentar és normal, ens va costar introduir fotografies antigues molt interessants sobre el mercat al segle XVIII perquè no es deixaven copiar però van aconseguir alguna altra què fes referència al que estàvem parlant.
La lletra és la adeqüada en densitat (exceptuant la de la conclusió) i el tamany crec que també és correcte i apropiat.
Com aspecte a millorar la pròxima vegada posaria un enllaç o algun video curt interessant perquè sembli que sabem fer més coses amb l'ordinador però això suposo que serà la pròxima vegada que ja haurem après a fer més coses amb l'ordinador sense què almenys a mi hem tregui 50 hores.
El power Point presentat va ser el següent, desitjo que recordar-ho, us agradi:
L'Ordre de les exposicions orals al igual que les parelles què formaven els temes de la dreta són els següents:
- Juan Antonio León i David Catchot: Perquè America llatina és pobra
- Anna Díaz i Cristina Cazador: Sabadell abans i ara
- Marina Parras i Esther Ruiz: Les coves de Gavà
- Sandra Pérez i Sandra Fernández: El barri de la Barceloneta.
- Joan Amat i Jordi Mur: La identitat de Catalunya.
- Encarni Bosch i Mireia Casanovas: La desigualtat social a Barcelona.
- Karen Luna i Helena Prim: Una hora en una aula d’acollida.
- Emma Sáez i Alba Salinero: El mercat del Clot.
- Marta Rodríguez Anton i Elisabet Barral: La cultura dels joves del Pirineu.
- Raquel Barberà i Esther Aldehuela: El Delta de L’Ebre.
- Javier Lahoz i Marc Company: La diversitat cultural: L'ètnia gitana
- Nuria Villaronga i Mireia Bernadó: L’Aquàrium de Barcelona.
- Unai González i Cristina Bardia: El moviment obrer a Catalunya.
- Sergi Domènech i Isaac Serrano: Fira de la Puríssima de St. Boi
- Albert Valbuena i Roderic Pico: Esports de neu.
- Sandra Castelnuovo i Albert Paredes: Viure a les residències de la 3a edat.
dimecres, 30 de desembre del 2009
RECITACIÓ
Les recitacions eren una altra part del problema de l'assignatura de COED a causa dels nervis i els nèguits que es passen sobretot abans de que et toqui el torn i en el moment què encara no has començat i estàs allà davant veient a 60 persones què esperen escoltar el que sigui que vulguis explicar (poema,conte infantil, popular, llegenda) i penses i desitges que s'acabi aquell dia però encara ho has de dir tot i també tens al cap com alguns companys no superen aquests nervis i els tremola la veu, altres que estan immòbils i que això no queda bé, altres que només miren a una persona perquè suposo que el hi ajuda, atres companys que els hi surt perfecte i sembla que ho facin cada dia això de recitar i en aquest cas si t'aporten esperança o si més no, una brisa de positivisme que et fa pensar que quan et toqui ho faràs igual de bé perquè ho tindràs ben preparat...
Doncs bé, jo tot i haver escollit un poema de Martí i Pol (curtet) per la meva recitació què d'alguna manera no em deia res i realment creia que es notava que sóc "castellano-parlante" vaig tenir la sort d'anar un divendres a la nit al cinema a veure AVATAR en 3D (una pel·lícula per cert, que recomano a tothom) i em va agradar tant i em va fer pensar tant a casa mentres deixava que la meva mà dibuixés en un full blanc que vaig decidir motivar-me durant alguns minuts i escriure quelcom que m'hagués fet endinsar-me en tot aquell cúmul de pensaments que ja tenia al meu cap en aquell moment i que només havia de recordar com ho feia de petita per escriure aquelles poesies i contes tan macos per poder recitar el dilluns següent amb més entiment i agradant-me el que deia i explicava tot i ser una mica rebuscat o paranoide tot i així vaig intentar expressar al màxim, expressant també amb el cos i amb les mans, modificant i cambiant el to de veu en les preguntes o dubtes que hi ha en l'escrit i un cop més i tot i no estar tant nerviosa com en el debat gràcies a que ja havia trencat el gel el resultat em va agradar i vaig sortir contenta tot i que sempre hi han coses a millorar.
La meva recitació va ser la següent:
Dubto de la meva existència.
No sé si somio o estic desperta!
Potser somio desperta. O potser no hi sóc...no visc.
I si tot això és un somni?
I si formo part del teu somni?
Doncs jo no existeixo!
O ho sóc tot:
Il·lusió, imaginació, deliri.
I tu, existeixes?
O ets fruit de la meva imaginació, del meu deliri, dels meus somnis?
Ara ets tu qui em preguntes...
Som tots dos que estem somiant dins el mateix somni?
Doncs bé, jo tot i haver escollit un poema de Martí i Pol (curtet) per la meva recitació què d'alguna manera no em deia res i realment creia que es notava que sóc "castellano-parlante" vaig tenir la sort d'anar un divendres a la nit al cinema a veure AVATAR en 3D (una pel·lícula per cert, que recomano a tothom) i em va agradar tant i em va fer pensar tant a casa mentres deixava que la meva mà dibuixés en un full blanc que vaig decidir motivar-me durant alguns minuts i escriure quelcom que m'hagués fet endinsar-me en tot aquell cúmul de pensaments que ja tenia al meu cap en aquell moment i que només havia de recordar com ho feia de petita per escriure aquelles poesies i contes tan macos per poder recitar el dilluns següent amb més entiment i agradant-me el que deia i explicava tot i ser una mica rebuscat o paranoide tot i així vaig intentar expressar al màxim, expressant també amb el cos i amb les mans, modificant i cambiant el to de veu en les preguntes o dubtes que hi ha en l'escrit i un cop més i tot i no estar tant nerviosa com en el debat gràcies a que ja havia trencat el gel el resultat em va agradar i vaig sortir contenta tot i que sempre hi han coses a millorar.
La meva recitació va ser la següent:
Dubto de la meva existència.
No sé si somio o estic desperta!
Potser somio desperta. O potser no hi sóc...no visc.
I si tot això és un somni?
I si formo part del teu somni?
Doncs jo no existeixo!
O ho sóc tot:
Il·lusió, imaginació, deliri.
I tu, existeixes?
O ets fruit de la meva imaginació, del meu deliri, dels meus somnis?
Ara ets tu qui em preguntes...
Som tots dos que estem somiant dins el mateix somni?
DEBATS
Com què en el meu cas, el primer que hem va tocar va ser el debat i això em va produir que patís els meus primers nervis de veritat, comentaré primerament els debats que van ser anteriors al meu i com els vaig veure una mica per sobre i seguidament aprofunditzaré més sobre el meu i el de les meves companyes que van ser:
Laura Hedo, Regina Beltrán, Sandra Pérez, Marta Rodriguez, Anna Merino, Emma Saez, Clara Medina, Alba Orna, Sara Torras i jo.
Els debats van començar el 23 de novembre amb 2 temes, el primer tractava de la INTEGRACIÓ DELS NENS DISCAPACITATS A L'AULA (SI O NO) el qual van desenvolupar d'una manera correcta i encertada per ser el primer grup de tots, semblava molt preparat i això no dóna naturalitat, tots tenien el seu ordre què això es possitiu, es veia molt clar que sabien les preguntes que això no està tan bé però no va estar malament, el control de nervis va ser l'adeqüat i el segon personalment per mi va arribar menys al públic però també va estar bé tot i què massa artificial bastant preparat i el tema que no le dit tractava sobre L'EDUCACIÓ OBLIGATÒRIA FINS ALS 18 ANYS
El dia 30 de novembre començàvem la segona ronda de debats on els temes eren RELIGIÓ A LES ESCOLES (SI O NO) i tot i que no costava seguir-ho potser van llegir massa o parlaven massa lent i com que el meu grup era el següent no em va fer entusiasmar-me de tot ja que els nervis a mida que passàven els minuts anaven en augment.
El meu debat tractava sobre si ELS NENS DE DIFERENTS EDATS HAN DE COMPARTIR UNA MATEIXA AULA i vam fer 10 paperets 5 amb SI i 5 amb NO i a mi hem va tocar defendre el NO que en un principi no hem va agradar perqué sense informar-nos creia realment possitiu que els petits poguessin créixer juntament amb els grans per tenir referents i per escrits que havia llegit anteriorment de Vigotsky i la Zona de desenvolupament proper però un cop ens vam donar els càrregs i vam començar a treballar perquè sortís endavant aquest devat a més jo com a investigadora hem vaig adonar de la poca preparació que tenen els mestres per aconseguir d'una manera òptima que tots el nenes de les diferents edats en una mateixa aula puguin complir els seus objectius perqué es diferent estar amb un grup de nens fent una cosa en comú que ja l'has preparat has pogut pensar possibles problemes o preguntes que els poden sorgir, que no estar en una aula amb un grup igual de gran però amb activitats diferents per desenvolupar cadascú segons el seu procés mental o maduratiu en el que estigui i aquí és quan vaig pensar en Piaget i les seves etapes arribant a la conclusió de que potser es pot intentar un dia o una setmana o fins i tot un més però finalment ens adonaríem que multipliquem el nostre treball com a mestres i a sobre sense estar al 100% amb tots els nens ja que la energia tampoc seria la mateixa amb tant de treball i havent de corregir després tantes activitats tant diverses.
El que més em va fer creure en el NO va ser una enquesta que vaig realitzar a alguns professors tant d'Infantil com de Primària a l'escola on jo treballo per tal de què he donessin el seu punt de vista com a mestres respecte aquest tema i tots hem verificaven el que jo mateixa ja començava a pensar i a creure així que això hem va donar també més seguretat alhora de replicar al SI els seus arguments i no tenir tanta por a estar parlant allà en públic davant de tanta gent "desconeguda" perquè jo mateixa m'havia cregut que els meus arguments èren certers.
Mentre preparàvem el debat entre totes hem va sorgir la idea de què la vestimenta i l'impacte que caussessim al públic seria important així que vaig proposar anar unes de verd i unes altres de vermell per tal de diferenciar encara més la nostra posició sobre el tema i la valoració final que dono del nostre debat és bastant positiva tot i que crec que mai oblidaré com creia que el cor se'm sortiria per la boca quan veia que arribava el meu debut com a oradora.
Personalment,crec que la prova va estar superada i que vam aconseguir captar l'atenció del públic i que estiguéssin motivats en sentir les nostres teories a part de veure els diversos modelets de verd i vermell que portàvem totes.
El 14 de desembre vàrem continuar amb dos debats més el primer ens parava sobre si era positiu o no portar UNIFORMES A LES ESCOLES el qual hem va agradar bastant també i el següent parlava sobre el PLA D'ESCOLA 2.0 què tractava sobre les noves tecnologies a les aules que potser és un tema que tenim tan sentit ja per la classe de TIC que cansava només escolar el tema que tractarien tot i que potser només va ser a mi què odio una mica els ordinadors i totes aquestes modernitazcions. Sóc una mica tradicional jo tot i que sé que no m'ajudarà això en un futur i per aquest motiu i tot i què m'ha costat moltíssim acceptar haver de fer aquesta activitat del blog estic intentant fer-ho el millor possible perquè l'enemic no pugui amb mi.
L'últim debat què hem realitzat a la classe s'anomena EL VEL A LES ESCOLES SI O NO i el valoro bastant positivament perquè tot i que es van notar nervis d'alguns components del grup la interpretació d'en Roc Molina i la seva gràcia habitual a l'hora de parlar i expressar-se o la d'en Rode Pico. Es van ajudar a més per un suport d'una diapositiva darrera la taula on s'expossen els arguments on possava en un costat SI i en l'altre NO i amb això van introduir una mica d'humor cada cop què replicaven el SI o el NO i l'assenyalaven amb la mà a la diapositiva.
En general, aquesta experiència ha sigut bastant satisfactòria per saber el que és estar durant 2minuts i mig, parlant i argumentant davant d'una aula plena de gent mentre saps què a sobre, t'estan valoran però com encara faltava la recitació i l'exposició de territori ens va ajudar a adonar-nos de quins eren els nostres punts fluixos i què hauríem de millorar per la pròxima vegada.
Laura Hedo, Regina Beltrán, Sandra Pérez, Marta Rodriguez, Anna Merino, Emma Saez, Clara Medina, Alba Orna, Sara Torras i jo.
Els debats van començar el 23 de novembre amb 2 temes, el primer tractava de la INTEGRACIÓ DELS NENS DISCAPACITATS A L'AULA (SI O NO) el qual van desenvolupar d'una manera correcta i encertada per ser el primer grup de tots, semblava molt preparat i això no dóna naturalitat, tots tenien el seu ordre què això es possitiu, es veia molt clar que sabien les preguntes que això no està tan bé però no va estar malament, el control de nervis va ser l'adeqüat i el segon personalment per mi va arribar menys al públic però també va estar bé tot i què massa artificial bastant preparat i el tema que no le dit tractava sobre L'EDUCACIÓ OBLIGATÒRIA FINS ALS 18 ANYS
El dia 30 de novembre començàvem la segona ronda de debats on els temes eren RELIGIÓ A LES ESCOLES (SI O NO) i tot i que no costava seguir-ho potser van llegir massa o parlaven massa lent i com que el meu grup era el següent no em va fer entusiasmar-me de tot ja que els nervis a mida que passàven els minuts anaven en augment.
El meu debat tractava sobre si ELS NENS DE DIFERENTS EDATS HAN DE COMPARTIR UNA MATEIXA AULA i vam fer 10 paperets 5 amb SI i 5 amb NO i a mi hem va tocar defendre el NO que en un principi no hem va agradar perqué sense informar-nos creia realment possitiu que els petits poguessin créixer juntament amb els grans per tenir referents i per escrits que havia llegit anteriorment de Vigotsky i la Zona de desenvolupament proper però un cop ens vam donar els càrregs i vam començar a treballar perquè sortís endavant aquest devat a més jo com a investigadora hem vaig adonar de la poca preparació que tenen els mestres per aconseguir d'una manera òptima que tots el nenes de les diferents edats en una mateixa aula puguin complir els seus objectius perqué es diferent estar amb un grup de nens fent una cosa en comú que ja l'has preparat has pogut pensar possibles problemes o preguntes que els poden sorgir, que no estar en una aula amb un grup igual de gran però amb activitats diferents per desenvolupar cadascú segons el seu procés mental o maduratiu en el que estigui i aquí és quan vaig pensar en Piaget i les seves etapes arribant a la conclusió de que potser es pot intentar un dia o una setmana o fins i tot un més però finalment ens adonaríem que multipliquem el nostre treball com a mestres i a sobre sense estar al 100% amb tots els nens ja que la energia tampoc seria la mateixa amb tant de treball i havent de corregir després tantes activitats tant diverses.
El que més em va fer creure en el NO va ser una enquesta que vaig realitzar a alguns professors tant d'Infantil com de Primària a l'escola on jo treballo per tal de què he donessin el seu punt de vista com a mestres respecte aquest tema i tots hem verificaven el que jo mateixa ja començava a pensar i a creure així que això hem va donar també més seguretat alhora de replicar al SI els seus arguments i no tenir tanta por a estar parlant allà en públic davant de tanta gent "desconeguda" perquè jo mateixa m'havia cregut que els meus arguments èren certers.
Mentre preparàvem el debat entre totes hem va sorgir la idea de què la vestimenta i l'impacte que caussessim al públic seria important així que vaig proposar anar unes de verd i unes altres de vermell per tal de diferenciar encara més la nostra posició sobre el tema i la valoració final que dono del nostre debat és bastant positiva tot i que crec que mai oblidaré com creia que el cor se'm sortiria per la boca quan veia que arribava el meu debut com a oradora.
Personalment,crec que la prova va estar superada i que vam aconseguir captar l'atenció del públic i que estiguéssin motivats en sentir les nostres teories a part de veure els diversos modelets de verd i vermell que portàvem totes.
El 14 de desembre vàrem continuar amb dos debats més el primer ens parava sobre si era positiu o no portar UNIFORMES A LES ESCOLES el qual hem va agradar bastant també i el següent parlava sobre el PLA D'ESCOLA 2.0 què tractava sobre les noves tecnologies a les aules que potser és un tema que tenim tan sentit ja per la classe de TIC que cansava només escolar el tema que tractarien tot i que potser només va ser a mi què odio una mica els ordinadors i totes aquestes modernitazcions. Sóc una mica tradicional jo tot i que sé que no m'ajudarà això en un futur i per aquest motiu i tot i què m'ha costat moltíssim acceptar haver de fer aquesta activitat del blog estic intentant fer-ho el millor possible perquè l'enemic no pugui amb mi.
L'últim debat què hem realitzat a la classe s'anomena EL VEL A LES ESCOLES SI O NO i el valoro bastant positivament perquè tot i que es van notar nervis d'alguns components del grup la interpretació d'en Roc Molina i la seva gràcia habitual a l'hora de parlar i expressar-se o la d'en Rode Pico. Es van ajudar a més per un suport d'una diapositiva darrera la taula on s'expossen els arguments on possava en un costat SI i en l'altre NO i amb això van introduir una mica d'humor cada cop què replicaven el SI o el NO i l'assenyalaven amb la mà a la diapositiva.
En general, aquesta experiència ha sigut bastant satisfactòria per saber el que és estar durant 2minuts i mig, parlant i argumentant davant d'una aula plena de gent mentre saps què a sobre, t'estan valoran però com encara faltava la recitació i l'exposició de territori ens va ajudar a adonar-nos de quins eren els nostres punts fluixos i què hauríem de millorar per la pròxima vegada.
Conferència ANNA PÉREZ
Faré un resum sobre la conferència tant interessant de l'Anna Pérez i sobre les coses que va dir què més em van fer pensar tant de la web 2.0 com sobre blog a l'escola:
* Hem de ser conscients de l'actualitat en la que ens trobem i dels progressos
informàtics que hi ha avui dia i que podem utilitzar i que els nostres alumnes i
fills possiblement utilitzaran així que o ens renovem o morim per dir-ho d'alguna
manera
* Els blogs permeten fer xarxa,
- 1r, Ajudaven a ordenar les idees (com a eina individual) post.
- 2n,Van adonar-se que la gent responia i llegien i fins i tot ajudàven uns altres
que tenien més coneixements sobre temes dels que es podien parlar al blog
- 3r,es podien fer preguntes a l'aire sobre qualsevol tema i això feia que hi
hagués una conexió amb la gent i que s'estigués establint una xarxa.
* Si no eduquem als futurs joves a que utilitzin aquestes eines de manera
responsable i només critiquem, estem donant l'esquena a una realitat que està i
que estará cada cop més en les nostres vides.
* Els mestres ens hem de plantejar quines activitats proposar, quin tipus de feina
els podem demanar tenint el que tenen. Ens hem de plantejar qui és el protagonista
de la educació dels nens, els profesors? o els alumneS? Ens hem d'adaptar i voler
aprendre.
* Hem de veure el punt possitiu dels ordinadors: D'alguna manera també estan
treballant les competències lingüístiques i digitals
(llegeixen,escriuen,treballen en xarxa)
* Amb els blogs a l'aula s'enadonen de la feina que fan i es multipliquen per 1.000
les ganes de fer les activitats ja que després es penjaran i es podrà veure,
escoltar,mirar i la gent,pares o altres alumnes poden preguntar, comentar,
felicitar... i el reconeixement és moltimportant per ells al igual que per tothom
* La eina et permet i els permet reflexionar i avaluar el que han fet.
* CONTES AL BLOG
* RADIO AL BLOG
* PARAULES QUE TRENQUEN MURS (Un treball esplèndit)
* EDUWIKI
*BLOGLINES (Enllaç amb altres profes,és un blog col·lectiu on a través d'una sola
adreça hi pots veure més, és una xarxa oberta al món)
* Hem de ser conscients de l'actualitat en la que ens trobem i dels progressos
informàtics que hi ha avui dia i que podem utilitzar i que els nostres alumnes i
fills possiblement utilitzaran així que o ens renovem o morim per dir-ho d'alguna
manera
* Els blogs permeten fer xarxa,
- 1r, Ajudaven a ordenar les idees (com a eina individual) post.
- 2n,Van adonar-se que la gent responia i llegien i fins i tot ajudàven uns altres
que tenien més coneixements sobre temes dels que es podien parlar al blog
- 3r,es podien fer preguntes a l'aire sobre qualsevol tema i això feia que hi
hagués una conexió amb la gent i que s'estigués establint una xarxa.
* Si no eduquem als futurs joves a que utilitzin aquestes eines de manera
responsable i només critiquem, estem donant l'esquena a una realitat que està i
que estará cada cop més en les nostres vides.
* Els mestres ens hem de plantejar quines activitats proposar, quin tipus de feina
els podem demanar tenint el que tenen. Ens hem de plantejar qui és el protagonista
de la educació dels nens, els profesors? o els alumneS? Ens hem d'adaptar i voler
aprendre.
* Hem de veure el punt possitiu dels ordinadors: D'alguna manera també estan
treballant les competències lingüístiques i digitals
(llegeixen,escriuen,treballen en xarxa)
* Amb els blogs a l'aula s'enadonen de la feina que fan i es multipliquen per 1.000
les ganes de fer les activitats ja que després es penjaran i es podrà veure,
escoltar,mirar i la gent,pares o altres alumnes poden preguntar, comentar,
felicitar... i el reconeixement és moltimportant per ells al igual que per tothom
* La eina et permet i els permet reflexionar i avaluar el que han fet.
* CONTES AL BLOG
* RADIO AL BLOG
* PARAULES QUE TRENQUEN MURS (Un treball esplèndit)
* EDUWIKI
*BLOGLINES (Enllaç amb altres profes,és un blog col·lectiu on a través d'una sola
adreça hi pots veure més, és una xarxa oberta al món)
OBSERVEM ANUNCIS PUBLICITARIS
A l'assignatura de COED hem vist dos anuncis publicitaris amb l'objectiu d'analitzar-los i parlar-ne de les coses que observem i la manera de vendre el producte en sí. El primer anunci era sobre el cotxe SEAT ALTEA XL on surt una familia que va a comprar un monstre què s'assembla a la filla per les seves dents, pel cabell despentinat i d'alguna manera se sent identificada amb ell i aquest monstre creix a mida que li donen carinyo fins que arriba el dia que no cap al cotxe i han trobar una solució perqué el que no faran és deixar d'estimar-lo (com als fills, que per molt que creixin o que vinguin més no els deixarás d'estimar la solució acaba arribant quan compren un cotxe més gran què en aquest cas és l'ALTEA XL on tota la familia torna a sentir la felicitat i al monstre se li tornen a obrir totes les portes per ser feliç amb els que estima.
El segon anunci és de GALERIAS PRECIADOS (la tornada a l'escola) surt una escola tradicional fent classe on principalment només s'escolaten les agulles d'un rellotge esperant a que comenci la diversitat(hora del pati)ja que d'aluguna manera el què volen vendre a través de la felicitat i les despreocupacions dels infants és la roba,la qualitat d'aquesta, les motxiles i la seva resistència i materials semblants per la tornada al cole i el benestar dels infants per passar-s'ho bé.
En el moment en què surten de l'aula és quan comença la música i s'amplien els colors i la il·luminació donant així importància a aquest benestar i felicitat dels nens i que a les families tant els hi preocupa.
Tant en un anunci com en l'altre podem observar que la música és un factor molt important i que depenent de la intensitat i el volum i el ritme i la velocitat d'aquesta,volen que ens fixem més o menys en el què estan dient,crea una certa tristesa o una certa preocupació fent així què, quan torna el ritme,la intensitat o la velocitat torni també la felicitat, la despreocupació i l'alegria.
Un altre factor important és la llum, la poca il·luminació ens dóna una sensació de angoixa, tristesa, que quelcom va malament i quan la llum torna o hi ha més il·luminació torna l'alegria, la felicitat, i d'alguna manera també la llibertat i la tranquilitat de què tot va bé i és que els colors que ens entren per la vista ja sigui en un anunci com en la vestimenta de les persones ens donen una informació sobre el què veiem fent-nos així nosaltres mateixos una idea mental del subjecte en sí o del producte que ens estan venent.
A continuació us posaré els dos anuncis perquè pogueu observar aquestes valoracions.
El segon anunci és de GALERIAS PRECIADOS (la tornada a l'escola) surt una escola tradicional fent classe on principalment només s'escolaten les agulles d'un rellotge esperant a que comenci la diversitat(hora del pati)ja que d'aluguna manera el què volen vendre a través de la felicitat i les despreocupacions dels infants és la roba,la qualitat d'aquesta, les motxiles i la seva resistència i materials semblants per la tornada al cole i el benestar dels infants per passar-s'ho bé.
En el moment en què surten de l'aula és quan comença la música i s'amplien els colors i la il·luminació donant així importància a aquest benestar i felicitat dels nens i que a les families tant els hi preocupa.
Tant en un anunci com en l'altre podem observar que la música és un factor molt important i que depenent de la intensitat i el volum i el ritme i la velocitat d'aquesta,volen que ens fixem més o menys en el què estan dient,crea una certa tristesa o una certa preocupació fent així què, quan torna el ritme,la intensitat o la velocitat torni també la felicitat, la despreocupació i l'alegria.
Un altre factor important és la llum, la poca il·luminació ens dóna una sensació de angoixa, tristesa, que quelcom va malament i quan la llum torna o hi ha més il·luminació torna l'alegria, la felicitat, i d'alguna manera també la llibertat i la tranquilitat de què tot va bé i és que els colors que ens entren per la vista ja sigui en un anunci com en la vestimenta de les persones ens donen una informació sobre el què veiem fent-nos així nosaltres mateixos una idea mental del subjecte en sí o del producte que ens estan venent.
A continuació us posaré els dos anuncis perquè pogueu observar aquestes valoracions.
DEBAT LLIGA UNIVERSITÀRIA
Com que aviat començarem a exposar els nostres debats l'Imma ha cregut convenient que veiéssim un exemple d'uns nois universitaris què havíen de defensar les seves idees i arguments havent-nos de fixar en les seves actituds i com s'estructuraven els diferents components del grup, en definitiva havíem d'observar com hauria de ser un bon debat de cara a la nostra actuació al cap d'unes setmanes.
Un cop vàrem acabar de veure el video, l'Imma ens va explicar els aspectes organitzatius del debat com per exemple que els grups havien de ser de 8 a 10 persones formats per 2 equips de 4 o 5 participants els quals havien de repartir-se unes tasques diferents, no podem tots defensar el mateix de la mateixa manera i hem de saber què volem dir, com ho volem dir, per on poden guanyar força en els nostres arguments etc així què el correcte seria que hi haguéssin 3 oradors explicant el nostre punt de vista desde 3 perspectives diferents i els altres 2 serien investigadors ja què s'han de tenir proves o almenys buscar i estar ben informats per donar més pes als arguments dels altres companys què en definitiva defensaran el que els altres demostrarem amb notícies, cites, entrevistes o quelcom que doni suport a la nostra posició. Dins del grup seria possitiu que hi hagués un capità què organitzés la feina i coordinés la planificació del treball alhora què estigués a la güait de com es van desenvolupant totes les parts de cadascún dels participants per tornar a possar ordre, eliminar arguments o incloure un altres que tinguin més ventalls de possibilitats per guanyar-se a l'audiència i superar als opnents.
Per tal de poder superar-nos com a oradors a l'hora de fer el debat i sortir amb seguretat deixant els nervis a la cadira, la majoria de nosaltres, segur que tenim en ment el llibre de Com parlar bé en públic de Francesc Puigpelat i Joana Rubio.
Un cop vàrem acabar de veure el video, l'Imma ens va explicar els aspectes organitzatius del debat com per exemple que els grups havien de ser de 8 a 10 persones formats per 2 equips de 4 o 5 participants els quals havien de repartir-se unes tasques diferents, no podem tots defensar el mateix de la mateixa manera i hem de saber què volem dir, com ho volem dir, per on poden guanyar força en els nostres arguments etc així què el correcte seria que hi haguéssin 3 oradors explicant el nostre punt de vista desde 3 perspectives diferents i els altres 2 serien investigadors ja què s'han de tenir proves o almenys buscar i estar ben informats per donar més pes als arguments dels altres companys què en definitiva defensaran el que els altres demostrarem amb notícies, cites, entrevistes o quelcom que doni suport a la nostra posició. Dins del grup seria possitiu que hi hagués un capità què organitzés la feina i coordinés la planificació del treball alhora què estigués a la güait de com es van desenvolupant totes les parts de cadascún dels participants per tornar a possar ordre, eliminar arguments o incloure un altres que tinguin més ventalls de possibilitats per guanyar-se a l'audiència i superar als opnents.
Per tal de poder superar-nos com a oradors a l'hora de fer el debat i sortir amb seguretat deixant els nervis a la cadira, la majoria de nosaltres, segur que tenim en ment el llibre de Com parlar bé en públic de Francesc Puigpelat i Joana Rubio.
Diferents conceptcions de l'ús de l'ordinador
Metàfora tutoria: l'ordinador com a tutor de l'alumne.
Són aquells programes que fan la funció de tutor. Aquests programes guien a l'alumne en el seu aprenentatge, . Així, l'alumne coneix on falla i on va millor i pot anar repetint exercicis per anar millorant. Un exemple d'aquests programes són els que podem trobar al JClic
Aquest seria un model més aviat tradicional d'ensenyament.
La metàfora tutorial són aquells programes que fan de guia, d'alguna manera fan de tutor, són tipus de programes en els quals l'ordinador és el que pregunta i l'alumne respon, fent-li fer exercicis i activitats i despres l'ordinador diu si ho ha realitzat bé o és malament per tal de que l'alumne pugui adonar-se d'allò que es incorrecte i arreglar-ho.
Metàfora de la construcció: l'ordinador com alumne.
El propi alumne es planteja un problema i a partir de l'assaig i l'error va descobrint diverses formes de solucionar un mateix problema. Un exemple d'aquest tipus de programa seria el de la tortuga. Aquesta va dibuixant una línia per allà on li dius que passi així que si vol dibuixar un quadrat, haurà d'anar indicant a la tortuga amb unes dades cap on ha d'anar girant per aconseguir la figura. Aquest seria un model del tot constructiu.
Metàfora del laboratori: ordinador com a simulador d'experiències.
Són aquells programes amb una sèrie d'activitats en els quals l'alumne aprèn i desenvolupa la seva intel·ligència a partir de l'experimentació. Un exemple d'aquests programes és el Crayon phsysics, on l'alumne ha d'aconseguir fer arribar una pilota fins a una estrella a partir del dibuix de línies i objectes que la facin arribar i cada vegada més és fa més complicat passar de nivell.
Metàfora de la caixa d'eines: ordinador com a eina de treball.
En la metàfora de la caixa d'eines s'entén l'ordinador com a eina de treball.
Són aquells programes que serveixen per pintar, redactar textos, dibuixar, etc. Alguns exemples en relació a aquesta caixa d'eines trobaríem els programes que ja coneixem tots com poden ser el Paint, l'OpenOffice o el Word, etc. i gràcies a les possibilitats d'aquestes aplicacions podem: esborrar, desfer, canviar les propietats dels objectes,etc.
Són aquells programes que fan la funció de tutor. Aquests programes guien a l'alumne en el seu aprenentatge, . Així, l'alumne coneix on falla i on va millor i pot anar repetint exercicis per anar millorant. Un exemple d'aquests programes són els que podem trobar al JClic
Aquest seria un model més aviat tradicional d'ensenyament.
La metàfora tutorial són aquells programes que fan de guia, d'alguna manera fan de tutor, són tipus de programes en els quals l'ordinador és el que pregunta i l'alumne respon, fent-li fer exercicis i activitats i despres l'ordinador diu si ho ha realitzat bé o és malament per tal de que l'alumne pugui adonar-se d'allò que es incorrecte i arreglar-ho.
Metàfora de la construcció: l'ordinador com alumne.
El propi alumne es planteja un problema i a partir de l'assaig i l'error va descobrint diverses formes de solucionar un mateix problema. Un exemple d'aquest tipus de programa seria el de la tortuga. Aquesta va dibuixant una línia per allà on li dius que passi així que si vol dibuixar un quadrat, haurà d'anar indicant a la tortuga amb unes dades cap on ha d'anar girant per aconseguir la figura. Aquest seria un model del tot constructiu.
Metàfora del laboratori: ordinador com a simulador d'experiències.
Són aquells programes amb una sèrie d'activitats en els quals l'alumne aprèn i desenvolupa la seva intel·ligència a partir de l'experimentació. Un exemple d'aquests programes és el Crayon phsysics, on l'alumne ha d'aconseguir fer arribar una pilota fins a una estrella a partir del dibuix de línies i objectes que la facin arribar i cada vegada més és fa més complicat passar de nivell.
Metàfora de la caixa d'eines: ordinador com a eina de treball.
En la metàfora de la caixa d'eines s'entén l'ordinador com a eina de treball.
Són aquells programes que serveixen per pintar, redactar textos, dibuixar, etc. Alguns exemples en relació a aquesta caixa d'eines trobaríem els programes que ja coneixem tots com poden ser el Paint, l'OpenOffice o el Word, etc. i gràcies a les possibilitats d'aquestes aplicacions podem: esborrar, desfer, canviar les propietats dels objectes,etc.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)