COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC

Com a lectura obligatòria de l'assignatura de COED ens han fet llegirn el llibre de Com parlar bé en Públic i tot i que sincerament s'ha fet molt llarg he de reconéixer que gràcies a la lectura i l'assimilació de molts conceptes que ens dóna el llibre algunes de les activitats que es van realitzar posteriorment em van sortir millor del que els meus nervis creia que hem deixarien.
Va ser una lectura que em vaig prendre molt seriosament a causa de les diferents activitats d'oratòria que sabiem des d'un principi que arribarien sense adonar-nos i el resultat per mi ha sigut molt possitiu.
D'aquest llibre vam haver de lliurar un treball (resum, esquema o quelcom que ens ajudés a nosaltres per simplificar la informació més important i per mi alguns punts els quals intentaré tenir sempre present a l'hora de fer qualsevol reunió o conferència o recitació en públic són els següents:

LA PRIMERA DIFICULTAT: EL CONTROL DELS NERVIS

Estic totalment d'acord en què la por de parlar en públic és la primera dificultat que cal salvar i ens proporcionen sis cosas que cal saber per parlar en públic i controlar aquests nervis.

* L'efecte melic: Autovigilància obsessiva no és bona

* Es normal estar nerviós: L'adrenalina

Al no fer-se aquesta activitat cada día, la persona que ho fa, està donant una imatge de sí mateix davant dels altres així que l'orador no ha de procurar no estar nerviós perquè es impossible però si pot intentar mantenir els nervis sota control. El que està passant, és que les glàndules suprarenals segreguen una hormona anomenada adrenalina. Aquesta fa que l'orador estigui nerviós davant una situació extraodinària o de risc com parlar en públic i això és negatiu pero té un factor positiu i és que el cervell funciona més ràpid, amb més eficàcia i més agilitat. Cal aprofitar-ho.


*Una bona preparació: La millor garantia
La primera arma per vèncer la por i el nerviosisme és una bona preparació, un bon guió, una presentació ben pensada gràcies el temps dedicat a això i ben estructurada gràcies al esforç anterior per conseguir el nostre propòsit de ser uns bons oradors.


*Experiencia i pràctica: Més autoconfiança
Per aprendre a parlar en públic, comenten que les necesiten o calen dues coses:

1- Tenir alguns criteris i tècniques bàsiques
2- La pràctica i l'autocorreció crítica i autoaprenentatge, millorar en cada xerrada.
Aquesta pràctica i els progressos que fem ens permetran guanyar autoconfiança i per tant ens ajudaran a estar menys nerviosos.


*Alguns trucs pràctics
Ens parlen d'alguns trucs pràctics per controlar el nerviosisme

. Aixecar-se i fer unes passes.
. Si falla la veu, aclarir la gola i beure aigua.
. Respirar profundament i lentament abans de començar.
. Somriure per relaxar tant a l'emissor com al receptor.
. Abans de començar, fer un cop d'ull panoràmic a les cares de l'audiència.
. Buscar contactes visuals agradables.
. Dominar molt bé el principi i el final.
. Cal començar parlant poc a poc.
. Arribar al lloc del discurs una mica abans de començar.


IMPROVITZACIÓ I NATURALITAT

Un bon discurs oral no ha de ser llegit per dos motius:


1. L'orador, no té en compte el factor QUI. Llegirà el que porta preparat passi el que passi, interessi al públic o no, en canvi, el bon orador no llegeix: improvisa i adapta el discurs al públic i canvia sobre la marxa.

2. L'orador que llegeix, porta escrit textos amb estructures i expressions complexes que no funcionen bé oralment per mantenir l'atenció o l'interés dels receptors, ja que, com sabem, en general, el registre del llenguatge escrit és més complex que el de l'oral.

Per tant, podem dir que el bon orador, ha de parlar sense estar subjecte a un text acabat i tancat, la principal qualitat és la naturalitat. Un dels nostres problemes al parlar a un públic és que ens cohibim i deixem d'actuar amb normalitat, llavors hem de pensar lo bé que se'ns dóna parlar amb un amic o convèncer a un company d'alguna cosa, som la mateixa persona.


EL feedback: LA MIRADA

Tornem a recordar la importància del QUI a l'hora de fer una exposició oral.
És esencial, com ja hem dit, anar modificant o perfeccionant el seu discurs segons la reacció del públic. Aquesta influència de la reacció del públic en el discurs de l'orador s'anomena FEEDBACK (retroalimentació en anglès)

La qualitat d'un orador serà proporcional a la seva capacitat de captar i interpretar correctament el feedback que li dona el públic.

Un mal orador no s'enadona del que necessita el seu públic, o segueix parlant en el mateix to encara que s'adormin.

La MIRADA serà la via bàsica d'intercanvi d'informació. És l'instrument bàsic de l'orador per crear el feedback.

És essencial mirar l'auditori per dos motius:
1) Mirar és obtenir informació
2) Mirar és dominar. És un avantatge psicològic el fet d'estar en una possició més elevada.
Mirant als ulls es demostra seguretat.



CLAREDAT,PRECISIÓ,BREVETAT

" és millor una paraula curta que una llarga; si pots dir-ho amb una paraula, no ho diguis amb dues" Quim Menzó.

*CLAREDAT: S'ha d'entendre el que es vol explicar per poder explicar-ho bé i d'una manera clara i que s'entengui. Si la claredat en el llenguatge escrit és important, ho és encara més a l'oral perqué les paraules se les endú el vent i no es pot repassar una frase per desxifrar-la com en un text escrit.

*PRECISIÓ: Dades, dades, dades: La precisió i la concreció són elements claus per la credibilitat d'un discurs. Les dades són un element essencial del discurs. Cal donar dades i contar casos i històries molt concrets. No hem d'avorrir només amb generalitzacions.

*BREVETAT: Rarament ens penedim d'haver parlat poc; molts cops d'haver xerrat massa. "Veni, vidi, vinci" (Fuí, vi i vencí)



L'HUMOR

Les persones intel·ligents de debò i bones comunicadores no han de ser necessariament serioses ni de pedants. És un error creure que quan algú ha de comunicar coses importants, les ha de dir de forma molt seriosa.
L'humor és excepcionalment important per establir contacte amb el públic.

El sentit de l'humor de l'orador...
Trenca barreres amb l'auditori
Genera identificació i confiança
Relaxa l'auditori, i al relaxar-lo, el fa més
receptiu.

L'humor és la millor forma de trencar barreres amb el públic i una de les claus de lèxit de l'orador.



EL LLENGUATGE CORPORAL

El llenguatge corporal és essencial en la comunicació oral.
L'orador comunica amb el cos:
Amb la mirada
Moviment de les mans
Amb la postura
Amb la distancia interpersonal
Amb l'aparença
Amb la manera de vestir

El 65% de la comunicació es realitza de manera no-verbal.

Gran part de la comunicació es desemvolupa a un nivell subconscient on les paraules nomes tenen una rellevancia indirecta.

Amb els gestos es precisa allò que es vol dir amb les paraules.

L'orador ha de ser conscient del potencial del missatge que conte el seu cos.



L'ACTITUD: COMENÇA AMB UN SOMRIURE.

El somriure desperta simpatia i confiança. Si l'orador transmet amabilitat de bon principi, el públic ( el qual ja ha emès un judici sobre ell abans d'obrir la boca l'orador) ho agrairà.
Amb el somriure es diu: Estic content d'estar amb vosaltres i compartir tot el que sé.
I el públic se sent còmode i content d'assistir-hi.



LES PAUTES D’ATENCIÓ

L’atenció del públic és màxima al principi i al final d’una presentació
(en la introducció i en les conclusions).

A la part intermèdia (el desenvolupament), l’atenció pot tenir alts i baixos.


Quan l’atenció baixa, cal fer reaccionar els assistents.
Cal saber canviar la tendència i variar el ritme de l’exposició.


CONSELLS!!

– Anunciar alguna dada sorprenent.
– Fer una pregunta a l’auditori.
– Elevar el volum de la veu.
– Fer un silenci expressiu entorn a un tema.
– Contar una anècdota graciosa.
– Contar un acudit o fer una broma. L’humorisme
ben dosificat és essencial.



DECÀLEG DEL LLENGUATGE ORAL

1. Parlar amb frases curtes i de construcció sintàctica simple.

2. Separar les frases per pauses i silencis. Marcar lespauses.

3. Fer canvis de to. Utilitzar preguntes i preguntes retòriques.Utilitzar exclamacions.

4. Aprofitar l’efecte de les repeticions de paraules o conceptes.

5. Jugar amb les oposicions i les antítesis.

6. Avançar i recular en l’argument del discurs.

7. Enumerar i marcar les enumeracions (un, dos, tres,etc.).

8. Utilitzar connectors per a articular clarament el discurs.

9. Posar exemples i comparacions, contar paràboles, utilitzar metàfores, baixar el que és abstracte a alguna cosa concreta.

10. Utilitzar l’acudit o l’anècdota personal per a aproximar- se al públic i fixar millor els missatges.



Per a fer un bon discurs, cal anunciar
què direm, després dir-ho,
i finalment hem de recordar
què hem dit.

Winston Churchill