A la classe de COED, l'Imma ens ha passat un video on sortia el Sr. Guillermo Orozco nascut a Guadalajara (Mèxic)que ens parla bastant sobre l'educació comunicativa i audiovisual dels nens del nostre planeta.
Ell diu que tots som audiència i per tant ens pregunta si realment tenim competències comunicatives adquirides.
La imatge, té un codi universal què en teoria l'entèn tothom i per això ens pensem que ja tots sabem veure i escoltar però no és així.
Hi han coses que no es veuen, que són sutils,què potser veu l'inconscient i el conscient no s'enadona,hi han detalls què requereixen un entrenament i un aprenentatge,aquest mateix aprenentatge que la gent ja es creu que té per poder veure la televisió o l'ordinador correctament.
No hem d'oblidar per exemple que la càmera selecciona la realitat que vol transmetre i això el públic no ho pensa.
Els nens molts cops interactuen segons moltes coses que han vist a la pantalla i després els adults no entenem qué està passant,però...
Qui té la primera responsabilitat d'educar desde aquest àmbit?
Perqué no deixa de ser una realitat que milers i milers de nens que creixen idealitzant personatges i situacions televisives com a correctes?
Qui té la responsabilitat d'acompanyar a aquests nens en aquestes feines?
És l'escola? la familia? els mitjans de comunicació? Potser els 3?
El que fem o no fem desde casa i desde l'escola condicionarà i afectarà molt al nen.
Els nens ara tenen tv, videojocs,mòbils,ordinadors...dependrà també en gran part del temps què passem i dediquem amb ells ja què,és molt fàcil deixar-los que facin sense molestar.
L'escola ha d'intervenir i reorientar, preguntar als nens sobre el què veuen, el què fan, com pensen per anar-los dirigint per si es perden o comencen a desviar-se del camí.
Els mitjans de comunicació tenen una responsabilitat i tot i què ells mateixos no vulguin educar, tenen unes audiències i han de ser responsables ja que estan tenint un efecte educatiu i conjuntament amb l'escola, són les 2 institucions socials més importants per l'educació.
Hauriem de desenvolupar unes competències educatives especials, desenvolupar una pedagogia per extreure el major partit als mitjans audiovisuals, no només pels educadors sinó per a tots.
En Guillermo,ens pregunta a l'aire si creiem que estem alfabetitzats per veure, composar, cambiar imatges.. Potser actualment no tots però si que es podria aprendre bastant respecte això si tant ens condiciona inconscientment el món audiovisual.
Les noves generacions s'adapten molt ràpid als canvis, tenen menys resistències i genèticament són productes que venen de persones més obertes de ment també, així que podrien ser ells qui orientessin les noves tecnologies
Haurien de crear un desenvolupament de competències mínimes, una pedagogia sobre aquesta educació ja que l'educació no és neutra.
Els hem d'ensenyar a que puguin valorar i escollir, a separar el què està bé del què està malament i què algun dia puguin mediar entre la TV o PC i la VERITAT.
Els nens donen per fet i verídic el que els volen fer creure.
Hauriem d'ajudar-los jo estic amb en Guillermo Orozco
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada