RECITACIÓ

Les recitacions eren una altra part del problema de l'assignatura de COED a causa dels nervis i els nèguits que es passen sobretot abans de que et toqui el torn i en el moment què encara no has començat i estàs allà davant veient a 60 persones què esperen escoltar el que sigui que vulguis explicar (poema,conte infantil, popular, llegenda) i penses i desitges que s'acabi aquell dia però encara ho has de dir tot i també tens al cap com alguns companys no superen aquests nervis i els tremola la veu, altres que estan immòbils i que això no queda bé, altres que només miren a una persona perquè suposo que el hi ajuda, atres companys que els hi surt perfecte i sembla que ho facin cada dia això de recitar i en aquest cas si t'aporten esperança o si més no, una brisa de positivisme que et fa pensar que quan et toqui ho faràs igual de bé perquè ho tindràs ben preparat...

Doncs bé, jo tot i haver escollit un poema de Martí i Pol (curtet) per la meva recitació què d'alguna manera no em deia res i realment creia que es notava que sóc "castellano-parlante" vaig tenir la sort d'anar un divendres a la nit al cinema a veure AVATAR en 3D (una pel·lícula per cert, que recomano a tothom) i em va agradar tant i em va fer pensar tant a casa mentres deixava que la meva mà dibuixés en un full blanc que vaig decidir motivar-me durant alguns minuts i escriure quelcom que m'hagués fet endinsar-me en tot aquell cúmul de pensaments que ja tenia al meu cap en aquell moment i que només havia de recordar com ho feia de petita per escriure aquelles poesies i contes tan macos per poder recitar el dilluns següent amb més entiment i agradant-me el que deia i explicava tot i ser una mica rebuscat o paranoide tot i així vaig intentar expressar al màxim, expressant també amb el cos i amb les mans, modificant i cambiant el to de veu en les preguntes o dubtes que hi ha en l'escrit i un cop més i tot i no estar tant nerviosa com en el debat gràcies a que ja havia trencat el gel el resultat em va agradar i vaig sortir contenta tot i que sempre hi han coses a millorar.

La meva recitació va ser la següent:

Dubto de la meva existència.
No sé si somio o estic desperta!
Potser somio desperta. O potser no hi sóc...no visc.
I si tot això és un somni?
I si formo part del teu somni?
Doncs jo no existeixo!
O ho sóc tot:
Il·lusió, imaginació, deliri.
I tu, existeixes?
O ets fruit de la meva imaginació, del meu deliri, dels meus somnis?
Ara ets tu qui em preguntes...
Som tots dos que estem somiant dins el mateix somni?