La prova final del mòdul de Gestió i Tic i Comunicació pel que fa a les exposicions orals tractava d'escollir qualsevol part del món que tingués a veure amb el territori ja sigui de terreny, humà, vegetal, llocs, ideologies, costums etc i amb 6 minuts de temps havíem de ser capaços de conseguir una sèrie d'objectius què demostressin què a part de saber defensar, informar, explicar o parlar sobre algun tema sobre el territori en aquest cas,ho sabíem fer també d'una manera adeqüada en:
La veu, la entonació, si tenim el volum adient, la velocitat, les pauses què es fan,com vocalitzem o com artículem al parlar perquè sigui entenedora..
Alguna parella o persona en algun cas el tema de la veu li va fallar bastant pels nervis segurament, però la velocitat ha sigut bastant clau a l'hora de posar aspectes a millorar al igual que el volum d'algun company en la seva exposició o la entonació tan "me lo se todo de memoria y lo digo AHORA"
El llenguatge corporal també ha tingut un paper molt important per aquesta activitat d'oratòria ja que el propi cos també pot explicar el què estàs dient i havien persones totalment immòbils o què s'arraconaven a la pared de l'ordinador agafant així un paper secundari respecte el suport de les TIC i no principal per ser ells o elles qui ens ho estan explicant.
La utilització de les mans suposo que al no portar moltes exposicions orals no hem sapigut que fer amb elles o no hem sigut conscients de la seva mobilitat durant l'exposició tot i que molta gent ha sortit amb els papers a les mans per si acàs i també com a especte a millorar suposo que hauríem d'haber mirat menys aquestes notes en més d'un cas i mirar més al públic en general i no tant a les persones què ens avaluaven.
Cap de les exposicions què he vist la considero exagerada tot i que una resalta de la resta per la seva idea de gravar, d'aportar humor en algun moment, anècdotes i al·lusions personals i en un temps adient fent d'aquesta manera què el públic estigués encantat d'estar allà i no perdés ni un minut la concentració en el qué estan dient. Felicitacions per l'Issac i el Sergi!
La meva parella per l'exposició del territori ha sigut la Emma Sáez i ens vam entendre molt bé de primeres.
Sabiem què hi hauria poc temps per explicar moltes coses així que un cop vam escollir el tema DEL CLOT i en concret el seu MERCAT vam citar els temes més interesants sobre el barri i el mercat què crèiem què serien necessaris explicar,per entendre la història i el perqué de la elecció d'aquest tema i posteriorment, un cop tinguéssim a la gent enganxada pel context d'aquesta història,tot i ser un tema aborrit, potser els interessaria una mica més saber que els-hi volem explicar sobre aquest mercat o perqué havíem escollit aquest barri i mercat que encara segueixen amb la seva història i celebrant anys.
La autovaloració que ens dono del treball en general és bona, però el treball d'oratòria i expressió oral i corporal que vaig sentir que aconseguíem va ser per mi, més bona encara tot i que falta molt per ser excelent però vam estar més tranquiles del que pensàvem, vam aportar humor, vam intentar fer participar al públic i no només amb la mirada,la nostra exposició anava dirigit a ells amb un to segur, clar i amb el temps just i necessari perquè no tornés a sonar el segon "pip" del rellotge.
El fet de que alguns dels nostres companys ens felicitessin va afirmar la meva raó per sentirme satisfeta amb les hores de treball i pràctica i vaig recordar que com diu el llibre de Com parlar bé en públic anar adquirint experiència fa donar-nos més seguretat i tranquilitat per les següents i amb aquest exercici ja no vaig sentir que se'm sortiria el cor per la boca com en el debat perqué vaig saber fer un bon control dels nervis.
El suport del Power Point amb el que ens vàrem presentar és normal, ens va costar introduir fotografies antigues molt interessants sobre el mercat al segle XVIII perquè no es deixaven copiar però van aconseguir alguna altra què fes referència al que estàvem parlant.
La lletra és la adeqüada en densitat (exceptuant la de la conclusió) i el tamany crec que també és correcte i apropiat.
Com aspecte a millorar la pròxima vegada posaria un enllaç o algun video curt interessant perquè sembli que sabem fer més coses amb l'ordinador però això suposo que serà la pròxima vegada que ja haurem après a fer més coses amb l'ordinador sense què almenys a mi hem tregui 50 hores.
El power Point presentat va ser el següent, desitjo que recordar-ho, us agradi:
L'Ordre de les exposicions orals al igual que les parelles què formaven els temes de la dreta són els següents:
- Juan Antonio León i David Catchot: Perquè America llatina és pobra
- Anna Díaz i Cristina Cazador: Sabadell abans i ara
- Marina Parras i Esther Ruiz: Les coves de Gavà
- Sandra Pérez i Sandra Fernández: El barri de la Barceloneta.
- Joan Amat i Jordi Mur: La identitat de Catalunya.
- Encarni Bosch i Mireia Casanovas: La desigualtat social a Barcelona.
- Karen Luna i Helena Prim: Una hora en una aula d’acollida.
- Emma Sáez i Alba Salinero: El mercat del Clot.
- Marta Rodríguez Anton i Elisabet Barral: La cultura dels joves del Pirineu.
- Raquel Barberà i Esther Aldehuela: El Delta de L’Ebre.
- Javier Lahoz i Marc Company: La diversitat cultural: L'ètnia gitana
- Nuria Villaronga i Mireia Bernadó: L’Aquàrium de Barcelona.
- Unai González i Cristina Bardia: El moviment obrer a Catalunya.
- Sergi Domènech i Isaac Serrano: Fira de la Puríssima de St. Boi
- Albert Valbuena i Roderic Pico: Esports de neu.
- Sandra Castelnuovo i Albert Paredes: Viure a les residències de la 3a edat.
dimecres, 30 de desembre del 2009
RECITACIÓ
Les recitacions eren una altra part del problema de l'assignatura de COED a causa dels nervis i els nèguits que es passen sobretot abans de que et toqui el torn i en el moment què encara no has començat i estàs allà davant veient a 60 persones què esperen escoltar el que sigui que vulguis explicar (poema,conte infantil, popular, llegenda) i penses i desitges que s'acabi aquell dia però encara ho has de dir tot i també tens al cap com alguns companys no superen aquests nervis i els tremola la veu, altres que estan immòbils i que això no queda bé, altres que només miren a una persona perquè suposo que el hi ajuda, atres companys que els hi surt perfecte i sembla que ho facin cada dia això de recitar i en aquest cas si t'aporten esperança o si més no, una brisa de positivisme que et fa pensar que quan et toqui ho faràs igual de bé perquè ho tindràs ben preparat...
Doncs bé, jo tot i haver escollit un poema de Martí i Pol (curtet) per la meva recitació què d'alguna manera no em deia res i realment creia que es notava que sóc "castellano-parlante" vaig tenir la sort d'anar un divendres a la nit al cinema a veure AVATAR en 3D (una pel·lícula per cert, que recomano a tothom) i em va agradar tant i em va fer pensar tant a casa mentres deixava que la meva mà dibuixés en un full blanc que vaig decidir motivar-me durant alguns minuts i escriure quelcom que m'hagués fet endinsar-me en tot aquell cúmul de pensaments que ja tenia al meu cap en aquell moment i que només havia de recordar com ho feia de petita per escriure aquelles poesies i contes tan macos per poder recitar el dilluns següent amb més entiment i agradant-me el que deia i explicava tot i ser una mica rebuscat o paranoide tot i així vaig intentar expressar al màxim, expressant també amb el cos i amb les mans, modificant i cambiant el to de veu en les preguntes o dubtes que hi ha en l'escrit i un cop més i tot i no estar tant nerviosa com en el debat gràcies a que ja havia trencat el gel el resultat em va agradar i vaig sortir contenta tot i que sempre hi han coses a millorar.
La meva recitació va ser la següent:
Dubto de la meva existència.
No sé si somio o estic desperta!
Potser somio desperta. O potser no hi sóc...no visc.
I si tot això és un somni?
I si formo part del teu somni?
Doncs jo no existeixo!
O ho sóc tot:
Il·lusió, imaginació, deliri.
I tu, existeixes?
O ets fruit de la meva imaginació, del meu deliri, dels meus somnis?
Ara ets tu qui em preguntes...
Som tots dos que estem somiant dins el mateix somni?
Doncs bé, jo tot i haver escollit un poema de Martí i Pol (curtet) per la meva recitació què d'alguna manera no em deia res i realment creia que es notava que sóc "castellano-parlante" vaig tenir la sort d'anar un divendres a la nit al cinema a veure AVATAR en 3D (una pel·lícula per cert, que recomano a tothom) i em va agradar tant i em va fer pensar tant a casa mentres deixava que la meva mà dibuixés en un full blanc que vaig decidir motivar-me durant alguns minuts i escriure quelcom que m'hagués fet endinsar-me en tot aquell cúmul de pensaments que ja tenia al meu cap en aquell moment i que només havia de recordar com ho feia de petita per escriure aquelles poesies i contes tan macos per poder recitar el dilluns següent amb més entiment i agradant-me el que deia i explicava tot i ser una mica rebuscat o paranoide tot i així vaig intentar expressar al màxim, expressant també amb el cos i amb les mans, modificant i cambiant el to de veu en les preguntes o dubtes que hi ha en l'escrit i un cop més i tot i no estar tant nerviosa com en el debat gràcies a que ja havia trencat el gel el resultat em va agradar i vaig sortir contenta tot i que sempre hi han coses a millorar.
La meva recitació va ser la següent:
Dubto de la meva existència.
No sé si somio o estic desperta!
Potser somio desperta. O potser no hi sóc...no visc.
I si tot això és un somni?
I si formo part del teu somni?
Doncs jo no existeixo!
O ho sóc tot:
Il·lusió, imaginació, deliri.
I tu, existeixes?
O ets fruit de la meva imaginació, del meu deliri, dels meus somnis?
Ara ets tu qui em preguntes...
Som tots dos que estem somiant dins el mateix somni?
DEBATS
Com què en el meu cas, el primer que hem va tocar va ser el debat i això em va produir que patís els meus primers nervis de veritat, comentaré primerament els debats que van ser anteriors al meu i com els vaig veure una mica per sobre i seguidament aprofunditzaré més sobre el meu i el de les meves companyes que van ser:
Laura Hedo, Regina Beltrán, Sandra Pérez, Marta Rodriguez, Anna Merino, Emma Saez, Clara Medina, Alba Orna, Sara Torras i jo.
Els debats van començar el 23 de novembre amb 2 temes, el primer tractava de la INTEGRACIÓ DELS NENS DISCAPACITATS A L'AULA (SI O NO) el qual van desenvolupar d'una manera correcta i encertada per ser el primer grup de tots, semblava molt preparat i això no dóna naturalitat, tots tenien el seu ordre què això es possitiu, es veia molt clar que sabien les preguntes que això no està tan bé però no va estar malament, el control de nervis va ser l'adeqüat i el segon personalment per mi va arribar menys al públic però també va estar bé tot i què massa artificial bastant preparat i el tema que no le dit tractava sobre L'EDUCACIÓ OBLIGATÒRIA FINS ALS 18 ANYS
El dia 30 de novembre començàvem la segona ronda de debats on els temes eren RELIGIÓ A LES ESCOLES (SI O NO) i tot i que no costava seguir-ho potser van llegir massa o parlaven massa lent i com que el meu grup era el següent no em va fer entusiasmar-me de tot ja que els nervis a mida que passàven els minuts anaven en augment.
El meu debat tractava sobre si ELS NENS DE DIFERENTS EDATS HAN DE COMPARTIR UNA MATEIXA AULA i vam fer 10 paperets 5 amb SI i 5 amb NO i a mi hem va tocar defendre el NO que en un principi no hem va agradar perqué sense informar-nos creia realment possitiu que els petits poguessin créixer juntament amb els grans per tenir referents i per escrits que havia llegit anteriorment de Vigotsky i la Zona de desenvolupament proper però un cop ens vam donar els càrregs i vam començar a treballar perquè sortís endavant aquest devat a més jo com a investigadora hem vaig adonar de la poca preparació que tenen els mestres per aconseguir d'una manera òptima que tots el nenes de les diferents edats en una mateixa aula puguin complir els seus objectius perqué es diferent estar amb un grup de nens fent una cosa en comú que ja l'has preparat has pogut pensar possibles problemes o preguntes que els poden sorgir, que no estar en una aula amb un grup igual de gran però amb activitats diferents per desenvolupar cadascú segons el seu procés mental o maduratiu en el que estigui i aquí és quan vaig pensar en Piaget i les seves etapes arribant a la conclusió de que potser es pot intentar un dia o una setmana o fins i tot un més però finalment ens adonaríem que multipliquem el nostre treball com a mestres i a sobre sense estar al 100% amb tots els nens ja que la energia tampoc seria la mateixa amb tant de treball i havent de corregir després tantes activitats tant diverses.
El que més em va fer creure en el NO va ser una enquesta que vaig realitzar a alguns professors tant d'Infantil com de Primària a l'escola on jo treballo per tal de què he donessin el seu punt de vista com a mestres respecte aquest tema i tots hem verificaven el que jo mateixa ja començava a pensar i a creure així que això hem va donar també més seguretat alhora de replicar al SI els seus arguments i no tenir tanta por a estar parlant allà en públic davant de tanta gent "desconeguda" perquè jo mateixa m'havia cregut que els meus arguments èren certers.
Mentre preparàvem el debat entre totes hem va sorgir la idea de què la vestimenta i l'impacte que caussessim al públic seria important així que vaig proposar anar unes de verd i unes altres de vermell per tal de diferenciar encara més la nostra posició sobre el tema i la valoració final que dono del nostre debat és bastant positiva tot i que crec que mai oblidaré com creia que el cor se'm sortiria per la boca quan veia que arribava el meu debut com a oradora.
Personalment,crec que la prova va estar superada i que vam aconseguir captar l'atenció del públic i que estiguéssin motivats en sentir les nostres teories a part de veure els diversos modelets de verd i vermell que portàvem totes.
El 14 de desembre vàrem continuar amb dos debats més el primer ens parava sobre si era positiu o no portar UNIFORMES A LES ESCOLES el qual hem va agradar bastant també i el següent parlava sobre el PLA D'ESCOLA 2.0 què tractava sobre les noves tecnologies a les aules que potser és un tema que tenim tan sentit ja per la classe de TIC que cansava només escolar el tema que tractarien tot i que potser només va ser a mi què odio una mica els ordinadors i totes aquestes modernitazcions. Sóc una mica tradicional jo tot i que sé que no m'ajudarà això en un futur i per aquest motiu i tot i què m'ha costat moltíssim acceptar haver de fer aquesta activitat del blog estic intentant fer-ho el millor possible perquè l'enemic no pugui amb mi.
L'últim debat què hem realitzat a la classe s'anomena EL VEL A LES ESCOLES SI O NO i el valoro bastant positivament perquè tot i que es van notar nervis d'alguns components del grup la interpretació d'en Roc Molina i la seva gràcia habitual a l'hora de parlar i expressar-se o la d'en Rode Pico. Es van ajudar a més per un suport d'una diapositiva darrera la taula on s'expossen els arguments on possava en un costat SI i en l'altre NO i amb això van introduir una mica d'humor cada cop què replicaven el SI o el NO i l'assenyalaven amb la mà a la diapositiva.
En general, aquesta experiència ha sigut bastant satisfactòria per saber el que és estar durant 2minuts i mig, parlant i argumentant davant d'una aula plena de gent mentre saps què a sobre, t'estan valoran però com encara faltava la recitació i l'exposició de territori ens va ajudar a adonar-nos de quins eren els nostres punts fluixos i què hauríem de millorar per la pròxima vegada.
Laura Hedo, Regina Beltrán, Sandra Pérez, Marta Rodriguez, Anna Merino, Emma Saez, Clara Medina, Alba Orna, Sara Torras i jo.
Els debats van començar el 23 de novembre amb 2 temes, el primer tractava de la INTEGRACIÓ DELS NENS DISCAPACITATS A L'AULA (SI O NO) el qual van desenvolupar d'una manera correcta i encertada per ser el primer grup de tots, semblava molt preparat i això no dóna naturalitat, tots tenien el seu ordre què això es possitiu, es veia molt clar que sabien les preguntes que això no està tan bé però no va estar malament, el control de nervis va ser l'adeqüat i el segon personalment per mi va arribar menys al públic però també va estar bé tot i què massa artificial bastant preparat i el tema que no le dit tractava sobre L'EDUCACIÓ OBLIGATÒRIA FINS ALS 18 ANYS
El dia 30 de novembre començàvem la segona ronda de debats on els temes eren RELIGIÓ A LES ESCOLES (SI O NO) i tot i que no costava seguir-ho potser van llegir massa o parlaven massa lent i com que el meu grup era el següent no em va fer entusiasmar-me de tot ja que els nervis a mida que passàven els minuts anaven en augment.
El meu debat tractava sobre si ELS NENS DE DIFERENTS EDATS HAN DE COMPARTIR UNA MATEIXA AULA i vam fer 10 paperets 5 amb SI i 5 amb NO i a mi hem va tocar defendre el NO que en un principi no hem va agradar perqué sense informar-nos creia realment possitiu que els petits poguessin créixer juntament amb els grans per tenir referents i per escrits que havia llegit anteriorment de Vigotsky i la Zona de desenvolupament proper però un cop ens vam donar els càrregs i vam començar a treballar perquè sortís endavant aquest devat a més jo com a investigadora hem vaig adonar de la poca preparació que tenen els mestres per aconseguir d'una manera òptima que tots el nenes de les diferents edats en una mateixa aula puguin complir els seus objectius perqué es diferent estar amb un grup de nens fent una cosa en comú que ja l'has preparat has pogut pensar possibles problemes o preguntes que els poden sorgir, que no estar en una aula amb un grup igual de gran però amb activitats diferents per desenvolupar cadascú segons el seu procés mental o maduratiu en el que estigui i aquí és quan vaig pensar en Piaget i les seves etapes arribant a la conclusió de que potser es pot intentar un dia o una setmana o fins i tot un més però finalment ens adonaríem que multipliquem el nostre treball com a mestres i a sobre sense estar al 100% amb tots els nens ja que la energia tampoc seria la mateixa amb tant de treball i havent de corregir després tantes activitats tant diverses.
El que més em va fer creure en el NO va ser una enquesta que vaig realitzar a alguns professors tant d'Infantil com de Primària a l'escola on jo treballo per tal de què he donessin el seu punt de vista com a mestres respecte aquest tema i tots hem verificaven el que jo mateixa ja començava a pensar i a creure així que això hem va donar també més seguretat alhora de replicar al SI els seus arguments i no tenir tanta por a estar parlant allà en públic davant de tanta gent "desconeguda" perquè jo mateixa m'havia cregut que els meus arguments èren certers.
Mentre preparàvem el debat entre totes hem va sorgir la idea de què la vestimenta i l'impacte que caussessim al públic seria important així que vaig proposar anar unes de verd i unes altres de vermell per tal de diferenciar encara més la nostra posició sobre el tema i la valoració final que dono del nostre debat és bastant positiva tot i que crec que mai oblidaré com creia que el cor se'm sortiria per la boca quan veia que arribava el meu debut com a oradora.
Personalment,crec que la prova va estar superada i que vam aconseguir captar l'atenció del públic i que estiguéssin motivats en sentir les nostres teories a part de veure els diversos modelets de verd i vermell que portàvem totes.
El 14 de desembre vàrem continuar amb dos debats més el primer ens parava sobre si era positiu o no portar UNIFORMES A LES ESCOLES el qual hem va agradar bastant també i el següent parlava sobre el PLA D'ESCOLA 2.0 què tractava sobre les noves tecnologies a les aules que potser és un tema que tenim tan sentit ja per la classe de TIC que cansava només escolar el tema que tractarien tot i que potser només va ser a mi què odio una mica els ordinadors i totes aquestes modernitazcions. Sóc una mica tradicional jo tot i que sé que no m'ajudarà això en un futur i per aquest motiu i tot i què m'ha costat moltíssim acceptar haver de fer aquesta activitat del blog estic intentant fer-ho el millor possible perquè l'enemic no pugui amb mi.
L'últim debat què hem realitzat a la classe s'anomena EL VEL A LES ESCOLES SI O NO i el valoro bastant positivament perquè tot i que es van notar nervis d'alguns components del grup la interpretació d'en Roc Molina i la seva gràcia habitual a l'hora de parlar i expressar-se o la d'en Rode Pico. Es van ajudar a més per un suport d'una diapositiva darrera la taula on s'expossen els arguments on possava en un costat SI i en l'altre NO i amb això van introduir una mica d'humor cada cop què replicaven el SI o el NO i l'assenyalaven amb la mà a la diapositiva.
En general, aquesta experiència ha sigut bastant satisfactòria per saber el que és estar durant 2minuts i mig, parlant i argumentant davant d'una aula plena de gent mentre saps què a sobre, t'estan valoran però com encara faltava la recitació i l'exposició de territori ens va ajudar a adonar-nos de quins eren els nostres punts fluixos i què hauríem de millorar per la pròxima vegada.
Conferència ANNA PÉREZ
Faré un resum sobre la conferència tant interessant de l'Anna Pérez i sobre les coses que va dir què més em van fer pensar tant de la web 2.0 com sobre blog a l'escola:
* Hem de ser conscients de l'actualitat en la que ens trobem i dels progressos
informàtics que hi ha avui dia i que podem utilitzar i que els nostres alumnes i
fills possiblement utilitzaran així que o ens renovem o morim per dir-ho d'alguna
manera
* Els blogs permeten fer xarxa,
- 1r, Ajudaven a ordenar les idees (com a eina individual) post.
- 2n,Van adonar-se que la gent responia i llegien i fins i tot ajudàven uns altres
que tenien més coneixements sobre temes dels que es podien parlar al blog
- 3r,es podien fer preguntes a l'aire sobre qualsevol tema i això feia que hi
hagués una conexió amb la gent i que s'estigués establint una xarxa.
* Si no eduquem als futurs joves a que utilitzin aquestes eines de manera
responsable i només critiquem, estem donant l'esquena a una realitat que està i
que estará cada cop més en les nostres vides.
* Els mestres ens hem de plantejar quines activitats proposar, quin tipus de feina
els podem demanar tenint el que tenen. Ens hem de plantejar qui és el protagonista
de la educació dels nens, els profesors? o els alumneS? Ens hem d'adaptar i voler
aprendre.
* Hem de veure el punt possitiu dels ordinadors: D'alguna manera també estan
treballant les competències lingüístiques i digitals
(llegeixen,escriuen,treballen en xarxa)
* Amb els blogs a l'aula s'enadonen de la feina que fan i es multipliquen per 1.000
les ganes de fer les activitats ja que després es penjaran i es podrà veure,
escoltar,mirar i la gent,pares o altres alumnes poden preguntar, comentar,
felicitar... i el reconeixement és moltimportant per ells al igual que per tothom
* La eina et permet i els permet reflexionar i avaluar el que han fet.
* CONTES AL BLOG
* RADIO AL BLOG
* PARAULES QUE TRENQUEN MURS (Un treball esplèndit)
* EDUWIKI
*BLOGLINES (Enllaç amb altres profes,és un blog col·lectiu on a través d'una sola
adreça hi pots veure més, és una xarxa oberta al món)
* Hem de ser conscients de l'actualitat en la que ens trobem i dels progressos
informàtics que hi ha avui dia i que podem utilitzar i que els nostres alumnes i
fills possiblement utilitzaran així que o ens renovem o morim per dir-ho d'alguna
manera
* Els blogs permeten fer xarxa,
- 1r, Ajudaven a ordenar les idees (com a eina individual) post.
- 2n,Van adonar-se que la gent responia i llegien i fins i tot ajudàven uns altres
que tenien més coneixements sobre temes dels que es podien parlar al blog
- 3r,es podien fer preguntes a l'aire sobre qualsevol tema i això feia que hi
hagués una conexió amb la gent i que s'estigués establint una xarxa.
* Si no eduquem als futurs joves a que utilitzin aquestes eines de manera
responsable i només critiquem, estem donant l'esquena a una realitat que està i
que estará cada cop més en les nostres vides.
* Els mestres ens hem de plantejar quines activitats proposar, quin tipus de feina
els podem demanar tenint el que tenen. Ens hem de plantejar qui és el protagonista
de la educació dels nens, els profesors? o els alumneS? Ens hem d'adaptar i voler
aprendre.
* Hem de veure el punt possitiu dels ordinadors: D'alguna manera també estan
treballant les competències lingüístiques i digitals
(llegeixen,escriuen,treballen en xarxa)
* Amb els blogs a l'aula s'enadonen de la feina que fan i es multipliquen per 1.000
les ganes de fer les activitats ja que després es penjaran i es podrà veure,
escoltar,mirar i la gent,pares o altres alumnes poden preguntar, comentar,
felicitar... i el reconeixement és moltimportant per ells al igual que per tothom
* La eina et permet i els permet reflexionar i avaluar el que han fet.
* CONTES AL BLOG
* RADIO AL BLOG
* PARAULES QUE TRENQUEN MURS (Un treball esplèndit)
* EDUWIKI
*BLOGLINES (Enllaç amb altres profes,és un blog col·lectiu on a través d'una sola
adreça hi pots veure més, és una xarxa oberta al món)
OBSERVEM ANUNCIS PUBLICITARIS
A l'assignatura de COED hem vist dos anuncis publicitaris amb l'objectiu d'analitzar-los i parlar-ne de les coses que observem i la manera de vendre el producte en sí. El primer anunci era sobre el cotxe SEAT ALTEA XL on surt una familia que va a comprar un monstre què s'assembla a la filla per les seves dents, pel cabell despentinat i d'alguna manera se sent identificada amb ell i aquest monstre creix a mida que li donen carinyo fins que arriba el dia que no cap al cotxe i han trobar una solució perqué el que no faran és deixar d'estimar-lo (com als fills, que per molt que creixin o que vinguin més no els deixarás d'estimar la solució acaba arribant quan compren un cotxe més gran què en aquest cas és l'ALTEA XL on tota la familia torna a sentir la felicitat i al monstre se li tornen a obrir totes les portes per ser feliç amb els que estima.
El segon anunci és de GALERIAS PRECIADOS (la tornada a l'escola) surt una escola tradicional fent classe on principalment només s'escolaten les agulles d'un rellotge esperant a que comenci la diversitat(hora del pati)ja que d'aluguna manera el què volen vendre a través de la felicitat i les despreocupacions dels infants és la roba,la qualitat d'aquesta, les motxiles i la seva resistència i materials semblants per la tornada al cole i el benestar dels infants per passar-s'ho bé.
En el moment en què surten de l'aula és quan comença la música i s'amplien els colors i la il·luminació donant així importància a aquest benestar i felicitat dels nens i que a les families tant els hi preocupa.
Tant en un anunci com en l'altre podem observar que la música és un factor molt important i que depenent de la intensitat i el volum i el ritme i la velocitat d'aquesta,volen que ens fixem més o menys en el què estan dient,crea una certa tristesa o una certa preocupació fent així què, quan torna el ritme,la intensitat o la velocitat torni també la felicitat, la despreocupació i l'alegria.
Un altre factor important és la llum, la poca il·luminació ens dóna una sensació de angoixa, tristesa, que quelcom va malament i quan la llum torna o hi ha més il·luminació torna l'alegria, la felicitat, i d'alguna manera també la llibertat i la tranquilitat de què tot va bé i és que els colors que ens entren per la vista ja sigui en un anunci com en la vestimenta de les persones ens donen una informació sobre el què veiem fent-nos així nosaltres mateixos una idea mental del subjecte en sí o del producte que ens estan venent.
A continuació us posaré els dos anuncis perquè pogueu observar aquestes valoracions.
El segon anunci és de GALERIAS PRECIADOS (la tornada a l'escola) surt una escola tradicional fent classe on principalment només s'escolaten les agulles d'un rellotge esperant a que comenci la diversitat(hora del pati)ja que d'aluguna manera el què volen vendre a través de la felicitat i les despreocupacions dels infants és la roba,la qualitat d'aquesta, les motxiles i la seva resistència i materials semblants per la tornada al cole i el benestar dels infants per passar-s'ho bé.
En el moment en què surten de l'aula és quan comença la música i s'amplien els colors i la il·luminació donant així importància a aquest benestar i felicitat dels nens i que a les families tant els hi preocupa.
Tant en un anunci com en l'altre podem observar que la música és un factor molt important i que depenent de la intensitat i el volum i el ritme i la velocitat d'aquesta,volen que ens fixem més o menys en el què estan dient,crea una certa tristesa o una certa preocupació fent així què, quan torna el ritme,la intensitat o la velocitat torni també la felicitat, la despreocupació i l'alegria.
Un altre factor important és la llum, la poca il·luminació ens dóna una sensació de angoixa, tristesa, que quelcom va malament i quan la llum torna o hi ha més il·luminació torna l'alegria, la felicitat, i d'alguna manera també la llibertat i la tranquilitat de què tot va bé i és que els colors que ens entren per la vista ja sigui en un anunci com en la vestimenta de les persones ens donen una informació sobre el què veiem fent-nos així nosaltres mateixos una idea mental del subjecte en sí o del producte que ens estan venent.
A continuació us posaré els dos anuncis perquè pogueu observar aquestes valoracions.
DEBAT LLIGA UNIVERSITÀRIA
Com que aviat començarem a exposar els nostres debats l'Imma ha cregut convenient que veiéssim un exemple d'uns nois universitaris què havíen de defensar les seves idees i arguments havent-nos de fixar en les seves actituds i com s'estructuraven els diferents components del grup, en definitiva havíem d'observar com hauria de ser un bon debat de cara a la nostra actuació al cap d'unes setmanes.
Un cop vàrem acabar de veure el video, l'Imma ens va explicar els aspectes organitzatius del debat com per exemple que els grups havien de ser de 8 a 10 persones formats per 2 equips de 4 o 5 participants els quals havien de repartir-se unes tasques diferents, no podem tots defensar el mateix de la mateixa manera i hem de saber què volem dir, com ho volem dir, per on poden guanyar força en els nostres arguments etc així què el correcte seria que hi haguéssin 3 oradors explicant el nostre punt de vista desde 3 perspectives diferents i els altres 2 serien investigadors ja què s'han de tenir proves o almenys buscar i estar ben informats per donar més pes als arguments dels altres companys què en definitiva defensaran el que els altres demostrarem amb notícies, cites, entrevistes o quelcom que doni suport a la nostra posició. Dins del grup seria possitiu que hi hagués un capità què organitzés la feina i coordinés la planificació del treball alhora què estigués a la güait de com es van desenvolupant totes les parts de cadascún dels participants per tornar a possar ordre, eliminar arguments o incloure un altres que tinguin més ventalls de possibilitats per guanyar-se a l'audiència i superar als opnents.
Per tal de poder superar-nos com a oradors a l'hora de fer el debat i sortir amb seguretat deixant els nervis a la cadira, la majoria de nosaltres, segur que tenim en ment el llibre de Com parlar bé en públic de Francesc Puigpelat i Joana Rubio.
Un cop vàrem acabar de veure el video, l'Imma ens va explicar els aspectes organitzatius del debat com per exemple que els grups havien de ser de 8 a 10 persones formats per 2 equips de 4 o 5 participants els quals havien de repartir-se unes tasques diferents, no podem tots defensar el mateix de la mateixa manera i hem de saber què volem dir, com ho volem dir, per on poden guanyar força en els nostres arguments etc així què el correcte seria que hi haguéssin 3 oradors explicant el nostre punt de vista desde 3 perspectives diferents i els altres 2 serien investigadors ja què s'han de tenir proves o almenys buscar i estar ben informats per donar més pes als arguments dels altres companys què en definitiva defensaran el que els altres demostrarem amb notícies, cites, entrevistes o quelcom que doni suport a la nostra posició. Dins del grup seria possitiu que hi hagués un capità què organitzés la feina i coordinés la planificació del treball alhora què estigués a la güait de com es van desenvolupant totes les parts de cadascún dels participants per tornar a possar ordre, eliminar arguments o incloure un altres que tinguin més ventalls de possibilitats per guanyar-se a l'audiència i superar als opnents.
Per tal de poder superar-nos com a oradors a l'hora de fer el debat i sortir amb seguretat deixant els nervis a la cadira, la majoria de nosaltres, segur que tenim en ment el llibre de Com parlar bé en públic de Francesc Puigpelat i Joana Rubio.
Diferents conceptcions de l'ús de l'ordinador
Metàfora tutoria: l'ordinador com a tutor de l'alumne.
Són aquells programes que fan la funció de tutor. Aquests programes guien a l'alumne en el seu aprenentatge, . Així, l'alumne coneix on falla i on va millor i pot anar repetint exercicis per anar millorant. Un exemple d'aquests programes són els que podem trobar al JClic
Aquest seria un model més aviat tradicional d'ensenyament.
La metàfora tutorial són aquells programes que fan de guia, d'alguna manera fan de tutor, són tipus de programes en els quals l'ordinador és el que pregunta i l'alumne respon, fent-li fer exercicis i activitats i despres l'ordinador diu si ho ha realitzat bé o és malament per tal de que l'alumne pugui adonar-se d'allò que es incorrecte i arreglar-ho.
Metàfora de la construcció: l'ordinador com alumne.
El propi alumne es planteja un problema i a partir de l'assaig i l'error va descobrint diverses formes de solucionar un mateix problema. Un exemple d'aquest tipus de programa seria el de la tortuga. Aquesta va dibuixant una línia per allà on li dius que passi així que si vol dibuixar un quadrat, haurà d'anar indicant a la tortuga amb unes dades cap on ha d'anar girant per aconseguir la figura. Aquest seria un model del tot constructiu.
Metàfora del laboratori: ordinador com a simulador d'experiències.
Són aquells programes amb una sèrie d'activitats en els quals l'alumne aprèn i desenvolupa la seva intel·ligència a partir de l'experimentació. Un exemple d'aquests programes és el Crayon phsysics, on l'alumne ha d'aconseguir fer arribar una pilota fins a una estrella a partir del dibuix de línies i objectes que la facin arribar i cada vegada més és fa més complicat passar de nivell.
Metàfora de la caixa d'eines: ordinador com a eina de treball.
En la metàfora de la caixa d'eines s'entén l'ordinador com a eina de treball.
Són aquells programes que serveixen per pintar, redactar textos, dibuixar, etc. Alguns exemples en relació a aquesta caixa d'eines trobaríem els programes que ja coneixem tots com poden ser el Paint, l'OpenOffice o el Word, etc. i gràcies a les possibilitats d'aquestes aplicacions podem: esborrar, desfer, canviar les propietats dels objectes,etc.
Són aquells programes que fan la funció de tutor. Aquests programes guien a l'alumne en el seu aprenentatge, . Així, l'alumne coneix on falla i on va millor i pot anar repetint exercicis per anar millorant. Un exemple d'aquests programes són els que podem trobar al JClic
Aquest seria un model més aviat tradicional d'ensenyament.
La metàfora tutorial són aquells programes que fan de guia, d'alguna manera fan de tutor, són tipus de programes en els quals l'ordinador és el que pregunta i l'alumne respon, fent-li fer exercicis i activitats i despres l'ordinador diu si ho ha realitzat bé o és malament per tal de que l'alumne pugui adonar-se d'allò que es incorrecte i arreglar-ho.
Metàfora de la construcció: l'ordinador com alumne.
El propi alumne es planteja un problema i a partir de l'assaig i l'error va descobrint diverses formes de solucionar un mateix problema. Un exemple d'aquest tipus de programa seria el de la tortuga. Aquesta va dibuixant una línia per allà on li dius que passi així que si vol dibuixar un quadrat, haurà d'anar indicant a la tortuga amb unes dades cap on ha d'anar girant per aconseguir la figura. Aquest seria un model del tot constructiu.
Metàfora del laboratori: ordinador com a simulador d'experiències.
Són aquells programes amb una sèrie d'activitats en els quals l'alumne aprèn i desenvolupa la seva intel·ligència a partir de l'experimentació. Un exemple d'aquests programes és el Crayon phsysics, on l'alumne ha d'aconseguir fer arribar una pilota fins a una estrella a partir del dibuix de línies i objectes que la facin arribar i cada vegada més és fa més complicat passar de nivell.
Metàfora de la caixa d'eines: ordinador com a eina de treball.
En la metàfora de la caixa d'eines s'entén l'ordinador com a eina de treball.
Són aquells programes que serveixen per pintar, redactar textos, dibuixar, etc. Alguns exemples en relació a aquesta caixa d'eines trobaríem els programes que ja coneixem tots com poden ser el Paint, l'OpenOffice o el Word, etc. i gràcies a les possibilitats d'aquestes aplicacions podem: esborrar, desfer, canviar les propietats dels objectes,etc.
dimarts, 29 de desembre del 2009
Conferència GUILLERMO OROZCO
A la classe de COED, l'Imma ens ha passat un video on sortia el Sr. Guillermo Orozco nascut a Guadalajara (Mèxic)que ens parla bastant sobre l'educació comunicativa i audiovisual dels nens del nostre planeta.
Ell diu que tots som audiència i per tant ens pregunta si realment tenim competències comunicatives adquirides.
La imatge, té un codi universal què en teoria l'entèn tothom i per això ens pensem que ja tots sabem veure i escoltar però no és així.
Hi han coses que no es veuen, que són sutils,què potser veu l'inconscient i el conscient no s'enadona,hi han detalls què requereixen un entrenament i un aprenentatge,aquest mateix aprenentatge que la gent ja es creu que té per poder veure la televisió o l'ordinador correctament.
No hem d'oblidar per exemple que la càmera selecciona la realitat que vol transmetre i això el públic no ho pensa.
Els nens molts cops interactuen segons moltes coses que han vist a la pantalla i després els adults no entenem qué està passant,però...
Qui té la primera responsabilitat d'educar desde aquest àmbit?
Perqué no deixa de ser una realitat que milers i milers de nens que creixen idealitzant personatges i situacions televisives com a correctes?
Qui té la responsabilitat d'acompanyar a aquests nens en aquestes feines?
És l'escola? la familia? els mitjans de comunicació? Potser els 3?
El que fem o no fem desde casa i desde l'escola condicionarà i afectarà molt al nen.
Els nens ara tenen tv, videojocs,mòbils,ordinadors...dependrà també en gran part del temps què passem i dediquem amb ells ja què,és molt fàcil deixar-los que facin sense molestar.
L'escola ha d'intervenir i reorientar, preguntar als nens sobre el què veuen, el què fan, com pensen per anar-los dirigint per si es perden o comencen a desviar-se del camí.
Els mitjans de comunicació tenen una responsabilitat i tot i què ells mateixos no vulguin educar, tenen unes audiències i han de ser responsables ja que estan tenint un efecte educatiu i conjuntament amb l'escola, són les 2 institucions socials més importants per l'educació.
Hauriem de desenvolupar unes competències educatives especials, desenvolupar una pedagogia per extreure el major partit als mitjans audiovisuals, no només pels educadors sinó per a tots.
En Guillermo,ens pregunta a l'aire si creiem que estem alfabetitzats per veure, composar, cambiar imatges.. Potser actualment no tots però si que es podria aprendre bastant respecte això si tant ens condiciona inconscientment el món audiovisual.
Les noves generacions s'adapten molt ràpid als canvis, tenen menys resistències i genèticament són productes que venen de persones més obertes de ment també, així que podrien ser ells qui orientessin les noves tecnologies
Haurien de crear un desenvolupament de competències mínimes, una pedagogia sobre aquesta educació ja que l'educació no és neutra.
Els hem d'ensenyar a que puguin valorar i escollir, a separar el què està bé del què està malament i què algun dia puguin mediar entre la TV o PC i la VERITAT.
Els nens donen per fet i verídic el que els volen fer creure.
Hauriem d'ajudar-los jo estic amb en Guillermo Orozco
Ell diu que tots som audiència i per tant ens pregunta si realment tenim competències comunicatives adquirides.
La imatge, té un codi universal què en teoria l'entèn tothom i per això ens pensem que ja tots sabem veure i escoltar però no és així.
Hi han coses que no es veuen, que són sutils,què potser veu l'inconscient i el conscient no s'enadona,hi han detalls què requereixen un entrenament i un aprenentatge,aquest mateix aprenentatge que la gent ja es creu que té per poder veure la televisió o l'ordinador correctament.
No hem d'oblidar per exemple que la càmera selecciona la realitat que vol transmetre i això el públic no ho pensa.
Els nens molts cops interactuen segons moltes coses que han vist a la pantalla i després els adults no entenem qué està passant,però...
Qui té la primera responsabilitat d'educar desde aquest àmbit?
Perqué no deixa de ser una realitat que milers i milers de nens que creixen idealitzant personatges i situacions televisives com a correctes?
Qui té la responsabilitat d'acompanyar a aquests nens en aquestes feines?
És l'escola? la familia? els mitjans de comunicació? Potser els 3?
El que fem o no fem desde casa i desde l'escola condicionarà i afectarà molt al nen.
Els nens ara tenen tv, videojocs,mòbils,ordinadors...dependrà també en gran part del temps què passem i dediquem amb ells ja què,és molt fàcil deixar-los que facin sense molestar.
L'escola ha d'intervenir i reorientar, preguntar als nens sobre el què veuen, el què fan, com pensen per anar-los dirigint per si es perden o comencen a desviar-se del camí.
Els mitjans de comunicació tenen una responsabilitat i tot i què ells mateixos no vulguin educar, tenen unes audiències i han de ser responsables ja que estan tenint un efecte educatiu i conjuntament amb l'escola, són les 2 institucions socials més importants per l'educació.
Hauriem de desenvolupar unes competències educatives especials, desenvolupar una pedagogia per extreure el major partit als mitjans audiovisuals, no només pels educadors sinó per a tots.
En Guillermo,ens pregunta a l'aire si creiem que estem alfabetitzats per veure, composar, cambiar imatges.. Potser actualment no tots però si que es podria aprendre bastant respecte això si tant ens condiciona inconscientment el món audiovisual.
Les noves generacions s'adapten molt ràpid als canvis, tenen menys resistències i genèticament són productes que venen de persones més obertes de ment també, així que podrien ser ells qui orientessin les noves tecnologies
Haurien de crear un desenvolupament de competències mínimes, una pedagogia sobre aquesta educació ja que l'educació no és neutra.
Els hem d'ensenyar a que puguin valorar i escollir, a separar el què està bé del què està malament i què algun dia puguin mediar entre la TV o PC i la VERITAT.
Els nens donen per fet i verídic el que els volen fer creure.
Hauriem d'ajudar-los jo estic amb en Guillermo Orozco
COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC
Com a lectura obligatòria de l'assignatura de COED ens han fet llegirn el llibre de Com parlar bé en Públic i tot i que sincerament s'ha fet molt llarg he de reconéixer que gràcies a la lectura i l'assimilació de molts conceptes que ens dóna el llibre algunes de les activitats que es van realitzar posteriorment em van sortir millor del que els meus nervis creia que hem deixarien.
Va ser una lectura que em vaig prendre molt seriosament a causa de les diferents activitats d'oratòria que sabiem des d'un principi que arribarien sense adonar-nos i el resultat per mi ha sigut molt possitiu.
D'aquest llibre vam haver de lliurar un treball (resum, esquema o quelcom que ens ajudés a nosaltres per simplificar la informació més important i per mi alguns punts els quals intentaré tenir sempre present a l'hora de fer qualsevol reunió o conferència o recitació en públic són els següents:
LA PRIMERA DIFICULTAT: EL CONTROL DELS NERVIS
Estic totalment d'acord en què la por de parlar en públic és la primera dificultat que cal salvar i ens proporcionen sis cosas que cal saber per parlar en públic i controlar aquests nervis.
* L'efecte melic: Autovigilància obsessiva no és bona
* Es normal estar nerviós: L'adrenalina
Al no fer-se aquesta activitat cada día, la persona que ho fa, està donant una imatge de sí mateix davant dels altres així que l'orador no ha de procurar no estar nerviós perquè es impossible però si pot intentar mantenir els nervis sota control. El que està passant, és que les glàndules suprarenals segreguen una hormona anomenada adrenalina. Aquesta fa que l'orador estigui nerviós davant una situació extraodinària o de risc com parlar en públic i això és negatiu pero té un factor positiu i és que el cervell funciona més ràpid, amb més eficàcia i més agilitat. Cal aprofitar-ho.
*Una bona preparació: La millor garantia
La primera arma per vèncer la por i el nerviosisme és una bona preparació, un bon guió, una presentació ben pensada gràcies el temps dedicat a això i ben estructurada gràcies al esforç anterior per conseguir el nostre propòsit de ser uns bons oradors.
*Experiencia i pràctica: Més autoconfiança
Per aprendre a parlar en públic, comenten que les necesiten o calen dues coses:
1- Tenir alguns criteris i tècniques bàsiques
2- La pràctica i l'autocorreció crítica i autoaprenentatge, millorar en cada xerrada.
Aquesta pràctica i els progressos que fem ens permetran guanyar autoconfiança i per tant ens ajudaran a estar menys nerviosos.
*Alguns trucs pràctics
Ens parlen d'alguns trucs pràctics per controlar el nerviosisme
. Aixecar-se i fer unes passes.
. Si falla la veu, aclarir la gola i beure aigua.
. Respirar profundament i lentament abans de començar.
. Somriure per relaxar tant a l'emissor com al receptor.
. Abans de començar, fer un cop d'ull panoràmic a les cares de l'audiència.
. Buscar contactes visuals agradables.
. Dominar molt bé el principi i el final.
. Cal començar parlant poc a poc.
. Arribar al lloc del discurs una mica abans de començar.
IMPROVITZACIÓ I NATURALITAT
Un bon discurs oral no ha de ser llegit per dos motius:
1. L'orador, no té en compte el factor QUI. Llegirà el que porta preparat passi el que passi, interessi al públic o no, en canvi, el bon orador no llegeix: improvisa i adapta el discurs al públic i canvia sobre la marxa.
2. L'orador que llegeix, porta escrit textos amb estructures i expressions complexes que no funcionen bé oralment per mantenir l'atenció o l'interés dels receptors, ja que, com sabem, en general, el registre del llenguatge escrit és més complex que el de l'oral.
Per tant, podem dir que el bon orador, ha de parlar sense estar subjecte a un text acabat i tancat, la principal qualitat és la naturalitat. Un dels nostres problemes al parlar a un públic és que ens cohibim i deixem d'actuar amb normalitat, llavors hem de pensar lo bé que se'ns dóna parlar amb un amic o convèncer a un company d'alguna cosa, som la mateixa persona.
EL feedback: LA MIRADA
Tornem a recordar la importància del QUI a l'hora de fer una exposició oral.
És esencial, com ja hem dit, anar modificant o perfeccionant el seu discurs segons la reacció del públic. Aquesta influència de la reacció del públic en el discurs de l'orador s'anomena FEEDBACK (retroalimentació en anglès)
La qualitat d'un orador serà proporcional a la seva capacitat de captar i interpretar correctament el feedback que li dona el públic.
Un mal orador no s'enadona del que necessita el seu públic, o segueix parlant en el mateix to encara que s'adormin.
La MIRADA serà la via bàsica d'intercanvi d'informació. És l'instrument bàsic de l'orador per crear el feedback.
És essencial mirar l'auditori per dos motius:
1) Mirar és obtenir informació
2) Mirar és dominar. És un avantatge psicològic el fet d'estar en una possició més elevada.
Mirant als ulls es demostra seguretat.
CLAREDAT,PRECISIÓ,BREVETAT
" és millor una paraula curta que una llarga; si pots dir-ho amb una paraula, no ho diguis amb dues" Quim Menzó.
*CLAREDAT: S'ha d'entendre el que es vol explicar per poder explicar-ho bé i d'una manera clara i que s'entengui. Si la claredat en el llenguatge escrit és important, ho és encara més a l'oral perqué les paraules se les endú el vent i no es pot repassar una frase per desxifrar-la com en un text escrit.
*PRECISIÓ: Dades, dades, dades: La precisió i la concreció són elements claus per la credibilitat d'un discurs. Les dades són un element essencial del discurs. Cal donar dades i contar casos i històries molt concrets. No hem d'avorrir només amb generalitzacions.
*BREVETAT: Rarament ens penedim d'haver parlat poc; molts cops d'haver xerrat massa. "Veni, vidi, vinci" (Fuí, vi i vencí)
L'HUMOR
Les persones intel·ligents de debò i bones comunicadores no han de ser necessariament serioses ni de pedants. És un error creure que quan algú ha de comunicar coses importants, les ha de dir de forma molt seriosa.
L'humor és excepcionalment important per establir contacte amb el públic.
El sentit de l'humor de l'orador...
Trenca barreres amb l'auditori
Genera identificació i confiança
Relaxa l'auditori, i al relaxar-lo, el fa més
receptiu.
L'humor és la millor forma de trencar barreres amb el públic i una de les claus de lèxit de l'orador.
EL LLENGUATGE CORPORAL
El llenguatge corporal és essencial en la comunicació oral.
L'orador comunica amb el cos:
Amb la mirada
Moviment de les mans
Amb la postura
Amb la distancia interpersonal
Amb l'aparença
Amb la manera de vestir
El 65% de la comunicació es realitza de manera no-verbal.
Gran part de la comunicació es desemvolupa a un nivell subconscient on les paraules nomes tenen una rellevancia indirecta.
Amb els gestos es precisa allò que es vol dir amb les paraules.
L'orador ha de ser conscient del potencial del missatge que conte el seu cos.
L'ACTITUD: COMENÇA AMB UN SOMRIURE.
El somriure desperta simpatia i confiança. Si l'orador transmet amabilitat de bon principi, el públic ( el qual ja ha emès un judici sobre ell abans d'obrir la boca l'orador) ho agrairà.
Amb el somriure es diu: Estic content d'estar amb vosaltres i compartir tot el que sé.
I el públic se sent còmode i content d'assistir-hi.
LES PAUTES D’ATENCIÓ
L’atenció del públic és màxima al principi i al final d’una presentació
(en la introducció i en les conclusions).
A la part intermèdia (el desenvolupament), l’atenció pot tenir alts i baixos.
Quan l’atenció baixa, cal fer reaccionar els assistents.
Cal saber canviar la tendència i variar el ritme de l’exposició.
CONSELLS!!
– Anunciar alguna dada sorprenent.
– Fer una pregunta a l’auditori.
– Elevar el volum de la veu.
– Fer un silenci expressiu entorn a un tema.
– Contar una anècdota graciosa.
– Contar un acudit o fer una broma. L’humorisme
ben dosificat és essencial.
DECÀLEG DEL LLENGUATGE ORAL
1. Parlar amb frases curtes i de construcció sintàctica simple.
2. Separar les frases per pauses i silencis. Marcar lespauses.
3. Fer canvis de to. Utilitzar preguntes i preguntes retòriques.Utilitzar exclamacions.
4. Aprofitar l’efecte de les repeticions de paraules o conceptes.
5. Jugar amb les oposicions i les antítesis.
6. Avançar i recular en l’argument del discurs.
7. Enumerar i marcar les enumeracions (un, dos, tres,etc.).
8. Utilitzar connectors per a articular clarament el discurs.
9. Posar exemples i comparacions, contar paràboles, utilitzar metàfores, baixar el que és abstracte a alguna cosa concreta.
10. Utilitzar l’acudit o l’anècdota personal per a aproximar- se al públic i fixar millor els missatges.
Per a fer un bon discurs, cal anunciar
què direm, després dir-ho,
i finalment hem de recordar
què hem dit.
Winston Churchill
COMPETÈNCIES DIGITALS dels MESTRES a les TIC
Estem al 2009 apunt d'entrar en el 2010 que tan lluny semblava i per adaptar-nos a les noves tecnologies que ja estan instalades i viure millor gaudint d'aquestes facilitats,cal que els infants i els adults (tant pares com educadors) comeném a coneixer i a adquirir algunes competències relacionades amb l'ús de les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació, anomenat breument TIC.
Tots sabem que desde ben petits a l'escola i actualment fins i tot a les escoles bressols ja comencen a utilitzar els ordinadors si més no, per familiaritzar-se amb ells i anar adquirint cada cop més facilitats què ajuden i col·laboren en diferents aprenentatges, coneixements i estructures mentals dels nens.
La matèria d'informàtica té la seva programació i el seu currículum igual que les matemàtiques o l'anglès i això fa que no poguem oblidar i cada cop més, la importància que té (i cada cop més) ser competent en aquestes noves tecnologies digitals o en les diferents eines informàtiques que surten i que ens van facilitant la feina o estructurant-la d'una altra manera més ràpida i dinàmica en molts casos.
El fet d'anar aprenent i coneixent cada cop més programes o eines d'utilització de manera digital s'anomena alfabetització digital i si no comencem a ser conscients i a creure'ns que estem en una altra "era" acabarem sent uns analfabets digitalment parlant com èren els nostres avis o besavis al no saber les lletres o escriure correctament.
A més a més, si ara què som estudiants què estem començant,ja hem pogut veure que ens està ajudant bastant per poder gestionar millor la informació, imprimir-la, reelaborar-la de nou, compartir-la, comunicar-nos amb altres companys,amb els mestres per resoldre dubtes o nèguits sobre quelcom de l'assignatura,
quan siguem mestres,crec, que amb més coneixements i sent encara més competents digitalment amb la utilització més fluida de les noves tecnologies podrem fer encara moltes més coses, ens podrà donar encara més facilitats perqué això continua avançant,tindrem més idees per crear projectes i activitats, per comunicar-nos amb més educadors i professors de qualsevol lloc del planeta, per fer xarxa amb algunes escoles de l'entorn(o no) i per unificar algun propòsit que haguem pensat treballar etc etc etc, així que considero, tot i que a mi personalment no m'agraden gens els ordinadors i sempre tinc problemes per la falta de ganes de ser amiga de les TIC i per falta de coneixements què si aconseguim ser competents digitalment trobarem en les TIC més facilitati qualitat per realitzat més activitats a l'aula perqué gaudeixin tot el que puguin els nens, més informació per realitzar dins de l'escola i fer algun projecte de barri per exemple i més recursos i informació per continuar formant-nos com a mestres ja que si alguna cosa està clara en tot això, és que, les noves tecnologies continuaran evolucionant i no hem de perdre les ganes en cap moment de reciclar-nos en aquest aspecte per seguir aprenent i poder aplicar tots aquests coneixements en l'aula què en teoria serà el lloc on més ens agradarà estar i amb els nens que seran la motivació que ens ajudarà sempre a continuar.
Tot i això encara com a estudiant i amb ganes de superar els meus dèficits i traumes informàtics i les noves teconologies em dic cada dia abans d'anar a la classe de TIC:
"Alba, si no puedes con tu enemigo, has de unirte a él"
Així que aquí estic intentant-ho perqué hem sigui divertidíssim entrar al Blogroll dintre d'uns anyets!
Mentres... Visca el meu blog i les classes de Gestió i TIC!!!!!!!!! :)
Tots sabem que desde ben petits a l'escola i actualment fins i tot a les escoles bressols ja comencen a utilitzar els ordinadors si més no, per familiaritzar-se amb ells i anar adquirint cada cop més facilitats què ajuden i col·laboren en diferents aprenentatges, coneixements i estructures mentals dels nens.
La matèria d'informàtica té la seva programació i el seu currículum igual que les matemàtiques o l'anglès i això fa que no poguem oblidar i cada cop més, la importància que té (i cada cop més) ser competent en aquestes noves tecnologies digitals o en les diferents eines informàtiques que surten i que ens van facilitant la feina o estructurant-la d'una altra manera més ràpida i dinàmica en molts casos.
El fet d'anar aprenent i coneixent cada cop més programes o eines d'utilització de manera digital s'anomena alfabetització digital i si no comencem a ser conscients i a creure'ns que estem en una altra "era" acabarem sent uns analfabets digitalment parlant com èren els nostres avis o besavis al no saber les lletres o escriure correctament.
A més a més, si ara què som estudiants què estem començant,ja hem pogut veure que ens està ajudant bastant per poder gestionar millor la informació, imprimir-la, reelaborar-la de nou, compartir-la, comunicar-nos amb altres companys,amb els mestres per resoldre dubtes o nèguits sobre quelcom de l'assignatura,
quan siguem mestres,crec, que amb més coneixements i sent encara més competents digitalment amb la utilització més fluida de les noves tecnologies podrem fer encara moltes més coses, ens podrà donar encara més facilitats perqué això continua avançant,tindrem més idees per crear projectes i activitats, per comunicar-nos amb més educadors i professors de qualsevol lloc del planeta, per fer xarxa amb algunes escoles de l'entorn(o no) i per unificar algun propòsit que haguem pensat treballar etc etc etc, així que considero, tot i que a mi personalment no m'agraden gens els ordinadors i sempre tinc problemes per la falta de ganes de ser amiga de les TIC i per falta de coneixements què si aconseguim ser competents digitalment trobarem en les TIC més facilitati qualitat per realitzat més activitats a l'aula perqué gaudeixin tot el que puguin els nens, més informació per realitzar dins de l'escola i fer algun projecte de barri per exemple i més recursos i informació per continuar formant-nos com a mestres ja que si alguna cosa està clara en tot això, és que, les noves tecnologies continuaran evolucionant i no hem de perdre les ganes en cap moment de reciclar-nos en aquest aspecte per seguir aprenent i poder aplicar tots aquests coneixements en l'aula què en teoria serà el lloc on més ens agradarà estar i amb els nens que seran la motivació que ens ajudarà sempre a continuar.
Tot i això encara com a estudiant i amb ganes de superar els meus dèficits i traumes informàtics i les noves teconologies em dic cada dia abans d'anar a la classe de TIC:
"Alba, si no puedes con tu enemigo, has de unirte a él"
Així que aquí estic intentant-ho perqué hem sigui divertidíssim entrar al Blogroll dintre d'uns anyets!
Mentres... Visca el meu blog i les classes de Gestió i TIC!!!!!!!!! :)
DIFERÈNCIES CODI ORAL/ CODI ESCRIT
A l'assignatura de COED, l'Imma ens ha lliurat unes fotocòpies amb les què havíem de fer un esquema o resum sobre la informàció què ens donava sobre les diferències que hi ha entre el llenguatge oral i l'escrit.
La primera diferència que fa és sobre les característiques contextuals en el codi oral és immediata en el temps ja que el R (receptor) rep el M (missatge) de l'E (emissor) al moment, en canvi en el codi escrit és diferida la informació ja que el lector i receptor triga en llegir el missatge de l'emissor.
En el llenguatge oral:
*El R comprèn amb l'oída el text (canal auditiu)
*El R percep succesivament els diversos signes del text (l'un darrera l'altre)
*Hi ha una comunicació espontània. L'E pot rectificar però no esborrar el que ha dit. El R. està obligat a comprendre el text en el moment de l'emissió.
*La comunicació és inmediata en el temps i espai
*És una comunicació efímera.Els sons només són perceptibles el temps que duren en l'aire.
*Utilitzen molt els codis no-verbals
*Hi ha interacció durant l'emissió del text. Mentre l'E parla, veu la reacció del R i pot modificar el seu discurs segons aquesta.
*El context extralingüístic té un paper molt important. L'oral s'hi recolza: codis no verbals, dixi, etc.
En el llenguatge escrit:
*El R llegeix amb els ulls el text (canal visual)
*El R percep els diversos signes del text simultàniament(tots alhora) això crea diferències en la comprensió.
*Hi ha una comunicació elaborada. L'E pot corregir i refer el text sense deixar rastres. El R pot escollir quan vol llegir i com
*La comunicació és diferida en el temps i espai.
*és una comunicació duradora. Les lletres es graven en un suport estable i perduren.
*Utilitza poc els codis no-verbals com la disposició de l'espai o la textura del suport.
*No hi ha interacció durant la compossició. L'E no pot conéixer la reacció real del R.
*El context és poc important. L'escrit és autònom del context.L'autor crea el context a mesura que escriu el text.
Si abans parlàvem de les característiques contextuals ara ho farem de les característiques textuals alternant el canal oral amb l'escrit i començant per l'ADEQÜACIÓ són les següents:
ORAL:
*Tendència a marcar la procedència dialectal de l'E. Ús més freqüent de les varietats dialectals.
*Associat a temes generals, grau de formalitat baix i propòsits subjectius (usos privats)
ESCRIT:
*Tendència a neutralitzar les marques de procedència de l'E. Ús més freqüent de l'estandard.
*Associat a temes específics, grau de formalitat alt i propòsits objectius (usos públics)
Si parlem de la COHESIÓ podem diferenciar el següent:
ORAL:
*Menys gramatical, utilitza pauses, sinònims, entonacions i també alguns elements gramaticals (pronoms,conjuncions,etc)
*Utilitza molt els elements paralingüístic. (canvis de ritme i velocitat, variació del to)
*Utilitza força codis no-verbals (moviments oculars, corporals, gestos..)
*Freqüència alta de referències exofòriques referides al context o situació (tu, jo, ara,aquí..)
ESCRIT:
*Més gramatical, utilitza signes de puntuació, pronominalitzacions, sinònims, enllaços (conjuncions, relatius, etc)
*Utilitza pocs elements paralingüístics. (tipografies diverses,claudàtors..)
*Utilitza pocs codis no-verbals (distribució de l'espai del text, esquemes..)
*Freqüència alta de referències endofòriques referides al mateix text (ell, aquel, meu, alguns..)
Sobre la COHERÈNCIA ens distingeix les següents característiques sobre un codi i l'altre:
ORAL:
*Selecció menys rigorosa de la informació (presencia de digresions,canvis de tema, repeticions, dades irrellevants..)
*Més redundant
*Estructura del text oberta, hi ha interacció, l'autor pot modificar durant l'emissió
*Estructures poc estereotipades. L'E té més llibertat per elaborar-les com vulgui.
ESCRIT:
*Selecció molt precisa de la informació (el text conté exactament la informació rellevant)
*Menys redundant
*Estructura del text tancada, respon a un esquema planificat prèviament per l'autor.
*Estructures estereotipades amb convencions socials, fórmules i frases fetes.
Pel que fa a la GRAMÀTICA l'han dividit en 3
morfologia, sintaxi i lèxic)
La MORFOLOGIA en el codi ORAL prefereix solucions poc formals (relatius simples, perfet perifràstic,combinació de pronoms...) en el codi ESCRIT utilitza solucions formals (relatiu compost, perfet simple...)
La SINTAXI en el codi ORAL
*Tendència a usar estructures sintactiques simples
*Freqüència alta d'anacoluts i frases inacabades
*L'ordre dels elements de l'oració és força variable.
*El·lipsis freqüents
La SINTAXI en el codi ESCRIT
*Ús freqüent d'estructures més complexes i desenvolupades
*Absència absoluta d'aquesta estructura
*Ordre més estable
*El·lipsis menys freqüents
Sobre el LÈXIC de la GRAMÀTICA en el canal ORAL direm què:
*Prefereix lèxic no marcat formalment
*Freqüència baixa de mots amb significats específics
*Accepta la repetició lèxica
*Ús de tics lingüístics o mots paràsits (interjeccions o expressions què s'usen reiteradament.
*Ús de mots crossa (mots usats repetidament com: vull dir, llavors, doncs...)
*Ús freqüent d'onomatopeyes, frases fetes, refranys..
El LÈXIC de la GRAMÀTICA en el canal ESCRIT a diferència de l'oral és el següent:
*Prefereix lèxic marcat formalment
*Freqüència molt alta de mots amb significats específics
*Tendència a eliminar la repetició lèxica amb sinònims
*Absència de mots paràsits
*Tendència a eliminar els mots crossa
*Ús molt escàs d'onomatopeyes, frases fetes, refranys..
La primera diferència que fa és sobre les característiques contextuals en el codi oral és immediata en el temps ja que el R (receptor) rep el M (missatge) de l'E (emissor) al moment, en canvi en el codi escrit és diferida la informació ja que el lector i receptor triga en llegir el missatge de l'emissor.
En el llenguatge oral:
*El R comprèn amb l'oída el text (canal auditiu)
*El R percep succesivament els diversos signes del text (l'un darrera l'altre)
*Hi ha una comunicació espontània. L'E pot rectificar però no esborrar el que ha dit. El R. està obligat a comprendre el text en el moment de l'emissió.
*La comunicació és inmediata en el temps i espai
*És una comunicació efímera.Els sons només són perceptibles el temps que duren en l'aire.
*Utilitzen molt els codis no-verbals
*Hi ha interacció durant l'emissió del text. Mentre l'E parla, veu la reacció del R i pot modificar el seu discurs segons aquesta.
*El context extralingüístic té un paper molt important. L'oral s'hi recolza: codis no verbals, dixi, etc.
En el llenguatge escrit:
*El R llegeix amb els ulls el text (canal visual)
*El R percep els diversos signes del text simultàniament(tots alhora) això crea diferències en la comprensió.
*Hi ha una comunicació elaborada. L'E pot corregir i refer el text sense deixar rastres. El R pot escollir quan vol llegir i com
*La comunicació és diferida en el temps i espai.
*és una comunicació duradora. Les lletres es graven en un suport estable i perduren.
*Utilitza poc els codis no-verbals com la disposició de l'espai o la textura del suport.
*No hi ha interacció durant la compossició. L'E no pot conéixer la reacció real del R.
*El context és poc important. L'escrit és autònom del context.L'autor crea el context a mesura que escriu el text.
Si abans parlàvem de les característiques contextuals ara ho farem de les característiques textuals alternant el canal oral amb l'escrit i començant per l'ADEQÜACIÓ són les següents:
ORAL:
*Tendència a marcar la procedència dialectal de l'E. Ús més freqüent de les varietats dialectals.
*Associat a temes generals, grau de formalitat baix i propòsits subjectius (usos privats)
ESCRIT:
*Tendència a neutralitzar les marques de procedència de l'E. Ús més freqüent de l'estandard.
*Associat a temes específics, grau de formalitat alt i propòsits objectius (usos públics)
Si parlem de la COHESIÓ podem diferenciar el següent:
ORAL:
*Menys gramatical, utilitza pauses, sinònims, entonacions i també alguns elements gramaticals (pronoms,conjuncions,etc)
*Utilitza molt els elements paralingüístic. (canvis de ritme i velocitat, variació del to)
*Utilitza força codis no-verbals (moviments oculars, corporals, gestos..)
*Freqüència alta de referències exofòriques referides al context o situació (tu, jo, ara,aquí..)
ESCRIT:
*Més gramatical, utilitza signes de puntuació, pronominalitzacions, sinònims, enllaços (conjuncions, relatius, etc)
*Utilitza pocs elements paralingüístics. (tipografies diverses,claudàtors..)
*Utilitza pocs codis no-verbals (distribució de l'espai del text, esquemes..)
*Freqüència alta de referències endofòriques referides al mateix text (ell, aquel, meu, alguns..)
Sobre la COHERÈNCIA ens distingeix les següents característiques sobre un codi i l'altre:
ORAL:
*Selecció menys rigorosa de la informació (presencia de digresions,canvis de tema, repeticions, dades irrellevants..)
*Més redundant
*Estructura del text oberta, hi ha interacció, l'autor pot modificar durant l'emissió
*Estructures poc estereotipades. L'E té més llibertat per elaborar-les com vulgui.
ESCRIT:
*Selecció molt precisa de la informació (el text conté exactament la informació rellevant)
*Menys redundant
*Estructura del text tancada, respon a un esquema planificat prèviament per l'autor.
*Estructures estereotipades amb convencions socials, fórmules i frases fetes.
Pel que fa a la GRAMÀTICA l'han dividit en 3
morfologia, sintaxi i lèxic)
La MORFOLOGIA en el codi ORAL prefereix solucions poc formals (relatius simples, perfet perifràstic,combinació de pronoms...) en el codi ESCRIT utilitza solucions formals (relatiu compost, perfet simple...)
La SINTAXI en el codi ORAL
*Tendència a usar estructures sintactiques simples
*Freqüència alta d'anacoluts i frases inacabades
*L'ordre dels elements de l'oració és força variable.
*El·lipsis freqüents
La SINTAXI en el codi ESCRIT
*Ús freqüent d'estructures més complexes i desenvolupades
*Absència absoluta d'aquesta estructura
*Ordre més estable
*El·lipsis menys freqüents
Sobre el LÈXIC de la GRAMÀTICA en el canal ORAL direm què:
*Prefereix lèxic no marcat formalment
*Freqüència baixa de mots amb significats específics
*Accepta la repetició lèxica
*Ús de tics lingüístics o mots paràsits (interjeccions o expressions què s'usen reiteradament.
*Ús de mots crossa (mots usats repetidament com: vull dir, llavors, doncs...)
*Ús freqüent d'onomatopeyes, frases fetes, refranys..
El LÈXIC de la GRAMÀTICA en el canal ESCRIT a diferència de l'oral és el següent:
*Prefereix lèxic marcat formalment
*Freqüència molt alta de mots amb significats específics
*Tendència a eliminar la repetició lèxica amb sinònims
*Absència de mots paràsits
*Tendència a eliminar els mots crossa
*Ús molt escàs d'onomatopeyes, frases fetes, refranys..
TRADUCTOR de GOOGLE
En l'assignatura de gestio i tic ens van demanar que per grups ens preparessim una presentació i un formulari sobre un tema a escollir.
L'activitat consistia en escollir una eina de les que hi havia en la llista fent així grups de 3 o 4 persones com a màxim. Primerament vaig escollir l'Encarta però vaig poder parlar més endavant amb dos companys i vaig decidir que volia fer el traductor de Google i així va ser.
El meu grup el formàvem el Carles Furest, el Sergio Rella i jo, l'Alba Salinero i vàrem escollir el Traductor de Google com ja he dit què primer ho explicaré una mica i després intentaré enllaçar el power point que vàrem preparar pel dia de l'exposició tot i què jo no vaig poder estar present.
El traductor de google ofereix un servei gratuït amb 44 idiomes possibles que serveix per traduir textos de pàgines web en el moment.
La traducció automàtica és complexa i per tant s'està intentant millorar de forma contínua. També s'està intentant poder traduir a totes les llengües del món.
Permet interacció és a dir, la possibilitat de contactar amb el servei per poder fer suggerències per ajudar-los a millorar.
No fa traduccions com les humanes però s'està intentant.
Detecta l'idioma automàticament i com més text més precís és el traductor.
Després de veure aquesta presentació sobre el traductor de google, vam demanar que féssim aquest formulari per veure que els hi haviab quedat sobre el traductor de Google.
Podeu trobar aquest formulari (si ho faig bé) a:
L'activitat consistia en escollir una eina de les que hi havia en la llista fent així grups de 3 o 4 persones com a màxim. Primerament vaig escollir l'Encarta però vaig poder parlar més endavant amb dos companys i vaig decidir que volia fer el traductor de Google i així va ser.
El meu grup el formàvem el Carles Furest, el Sergio Rella i jo, l'Alba Salinero i vàrem escollir el Traductor de Google com ja he dit què primer ho explicaré una mica i després intentaré enllaçar el power point que vàrem preparar pel dia de l'exposició tot i què jo no vaig poder estar present.
El traductor de google ofereix un servei gratuït amb 44 idiomes possibles que serveix per traduir textos de pàgines web en el moment.
La traducció automàtica és complexa i per tant s'està intentant millorar de forma contínua. També s'està intentant poder traduir a totes les llengües del món.
Permet interacció és a dir, la possibilitat de contactar amb el servei per poder fer suggerències per ajudar-los a millorar.
No fa traduccions com les humanes però s'està intentant.
Detecta l'idioma automàticament i com més text més precís és el traductor.
Després de veure aquesta presentació sobre el traductor de google, vam demanar que féssim aquest formulari per veure que els hi haviab quedat sobre el traductor de Google.
Podeu trobar aquest formulari (si ho faig bé) a:
PRÀCTICA DE L'EDUWIKI
No vaig poder assistir aquell dia a la classe de Gestió i Tic i es va fer la pràctica sobre l'eduwiki però pel que m'han comentat van treballar les wikis,què són llocs web les pàgines dels quals poden ser editades per múltiples usuaris a través d'un navegador web.
Els usuaris poden crear, modificar o borrar un mateix text.
Van treballar la Wikipedia que és per adults i l'eduwiki què és el mateix però pels nens.
Pel que sé de la wikipèdia és una enciclopèdia online lliure basada en wiki, per tant, qualsevol usuari por col·laborar. En canvi, l'eduwiki és un projecte que té com a objectiu crear coneixement compartit entre alumnat de Primària i Secundària de les diferents escoles i instituts de Catalunya, biblioteques, casals.... a través, com el seu nom ja he dit anteriorment, d'una wiki.
Els usuaris poden crear, modificar o borrar un mateix text.
Van treballar la Wikipedia que és per adults i l'eduwiki què és el mateix però pels nens.
Pel que sé de la wikipèdia és una enciclopèdia online lliure basada en wiki, per tant, qualsevol usuari por col·laborar. En canvi, l'eduwiki és un projecte que té com a objectiu crear coneixement compartit entre alumnat de Primària i Secundària de les diferents escoles i instituts de Catalunya, biblioteques, casals.... a través, com el seu nom ja he dit anteriorment, d'una wiki.
LES 4 HABILITATS LINGÜISTIQUES
(Llegir_Escriure_Parlar_Escoltar)
El resum del què es va dictar a classe és:
Llegir, escriure parlar i escolar són les quatre habilitats que un usuari d'una llengua ha de dominar per poder-se comunicar amb eficàcia en totes les situacions possibles.
Vàrem dir que llegir era el procés a través del qual es comprèn un text escrit, llegir és el mateix que comprendre, no és només descodificar.
1. Llegir és un procés actiu perquè qui llegeix a de construir el significat del text.
Llegir és una construcció pròpia que depèn del text i dels recursos que té el lector.
2. Llegir és aconseguir un objectiu. Sempre llegim amb alguna finalitat ja sigui per plaer, per trobar informació per aborriment.. El tipus de lectura què es fa depèn de l'interés i l'objectiu que tinguem
3. Llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text. El que llegeix ha de fer-se seu el text i relacionar-ho amb tot allò que ja sap.
4.Llegir és implicar-se en un procés de predicció i inferència continu.
Anomenem inferència a l'habilitat de comprendre alguna part del text gràcies al significat de la resta (al context)
Pel que far a parlar vàrem dir que era expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articular de forma coherent, clara, amb correció i adequació a la situació comunicativa. (DEBATS)
D'escriure vàrem dir que era el procés mitjançant el qual es produeix un text significatiu (amb un ordre i una cohesió)
Escoltar és comprendre un missatge a partir d'engegar tot un procés cognitiu de construcció del significat i d'interpretació d'un missatge pronunciat oralment.
Què demana saber escoltar?
- Un paper actiu i participatiu.
- Respecte per l'emissor i les seves idees.
- Ser objectiu per intentar entendre què ens diu l'altre.
- Un bon oient sap descobrir els objectius i propòsits de l'orador.
- Un bon oyent sap descobrir les idees principals del missatge.
- Sap reaccionar al missatge i parlar quan acaba l'orador.
El resum del què es va dictar a classe és:
Llegir, escriure parlar i escolar són les quatre habilitats que un usuari d'una llengua ha de dominar per poder-se comunicar amb eficàcia en totes les situacions possibles.
Vàrem dir que llegir era el procés a través del qual es comprèn un text escrit, llegir és el mateix que comprendre, no és només descodificar.
1. Llegir és un procés actiu perquè qui llegeix a de construir el significat del text.
Llegir és una construcció pròpia que depèn del text i dels recursos que té el lector.
2. Llegir és aconseguir un objectiu. Sempre llegim amb alguna finalitat ja sigui per plaer, per trobar informació per aborriment.. El tipus de lectura què es fa depèn de l'interés i l'objectiu que tinguem
3. Llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text. El que llegeix ha de fer-se seu el text i relacionar-ho amb tot allò que ja sap.
4.Llegir és implicar-se en un procés de predicció i inferència continu.
Anomenem inferència a l'habilitat de comprendre alguna part del text gràcies al significat de la resta (al context)
Pel que far a parlar vàrem dir que era expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articular de forma coherent, clara, amb correció i adequació a la situació comunicativa. (DEBATS)
D'escriure vàrem dir que era el procés mitjançant el qual es produeix un text significatiu (amb un ordre i una cohesió)
Escoltar és comprendre un missatge a partir d'engegar tot un procés cognitiu de construcció del significat i d'interpretació d'un missatge pronunciat oralment.
Què demana saber escoltar?
- Un paper actiu i participatiu.
- Respecte per l'emissor i les seves idees.
- Ser objectiu per intentar entendre què ens diu l'altre.
- Un bon oient sap descobrir els objectius i propòsits de l'orador.
- Un bon oyent sap descobrir les idees principals del missatge.
- Sap reaccionar al missatge i parlar quan acaba l'orador.
COMPETÈNCIA COMUNICATIVA
En una altra classe de COED vàrem treballar a través d'una fotocòpia,
la competència comunicativa i vaig subratllar-ne les idees que em semblaven més importants i són les següents:
Com diu la fotocòpia, aprendre una llengua no és només fer-la servir, adquirir el seu codi o el conjunt de formes lingüístiques sinó que això fa què adquirim una sèrie d'habilitats què orienten i donen pistes sobre com utilitzar aquest codi en les diferents ocasions de comunicació què es produeixen en l'entorn.
Per fer una definició exacte de què és competència comunicativa podriem dir que és:
La capacitat comunicativa d'una persona que engloba tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la i que es configura a partir de l'experiència social, les necessitats les motivacions, i l'acció.
Els components de la competència comunicativa són 4:
1. Competència lingüística/gramatical:
Fa referència al domini del codi lingüístic.
2. Competència sociolingüística:
Fa referència a les regles socioculturals d'ús. És l'habilitat que s'ocupa de la situació comunicativa: la situació dels participants, el propòsit de la interacció, i les normes i convencions de la interacció.
3. Competència discursiva:
Fa referència a l'habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere, i interpretar i produir textos coherents i cohesionats.
4. Competència estratègica:
Fa referència a l'habilitat d'utilitzar estratègies de comunicació verbal i
no-verbal per millorar l'efectivitat de la comunicació o compensar les interrupcions que poden sorgir.
la competència comunicativa i vaig subratllar-ne les idees que em semblaven més importants i són les següents:
Com diu la fotocòpia, aprendre una llengua no és només fer-la servir, adquirir el seu codi o el conjunt de formes lingüístiques sinó que això fa què adquirim una sèrie d'habilitats què orienten i donen pistes sobre com utilitzar aquest codi en les diferents ocasions de comunicació què es produeixen en l'entorn.
Per fer una definició exacte de què és competència comunicativa podriem dir que és:
La capacitat comunicativa d'una persona que engloba tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la i que es configura a partir de l'experiència social, les necessitats les motivacions, i l'acció.
Els components de la competència comunicativa són 4:
1. Competència lingüística/gramatical:
Fa referència al domini del codi lingüístic.
2. Competència sociolingüística:
Fa referència a les regles socioculturals d'ús. És l'habilitat que s'ocupa de la situació comunicativa: la situació dels participants, el propòsit de la interacció, i les normes i convencions de la interacció.
3. Competència discursiva:
Fa referència a l'habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere, i interpretar i produir textos coherents i cohesionats.
4. Competència estratègica:
Fa referència a l'habilitat d'utilitzar estratègies de comunicació verbal i
no-verbal per millorar l'efectivitat de la comunicació o compensar les interrupcions que poden sorgir.
EL LLENGUATGE I LES LLENGÜES
A la classe de COED, l'Imma ens va donar un article de J.TUSON titulat "El lenguaje i las lenguas", i ens va demanar que féssim un resum d'aquest article o bé una síntesi per extreure les idees principals què resumint-les són les següents:
1. MÉS QUE UN MITJA DE COMUNICACIÓ
A part del llenguatge i de les llengües, hi ha altres sistemes també que serveixen per a la comunicació entre éssers vius. Tota senyal està destinada a la transmissió d'informació. El llenguatge humà està constituït per senyals i combinacions organitzades per aquests, i les emissions lingüístiques s’orienten cap a la comunicació, tot i que el llenguatge és molt més que un simple instrument de comunicació. És molt complex.
2. ELEMENTS PER A UNA DEFINICIÓ DE LLENGUATGE
2.1 El llenguatge i la organització de l’entorn:
El llenguatge ens serveix per anomenar coses què detectem o percebem però les percepcions són infinites o il·limitades.
Llavors, es diu que la comunicació és possible gràcies a la organització i reducció de les percepcions de l’entorn per mitjà del llenguatge.
I les percepcions són il·limitades, ja que si volguéssim anomenar cada una de les nostres percepcions, el llenguatge entre éssers seria impossible, perquè cadascú percep les coses de diferent manera com ja sabem i hem pogut comprovar.
2.2 El llenguatge i el pensament
El llenguatge fa que siguem capaços de pensar, tot i que, sense una mínima intel·ligència adequada no és possible portar-lo a terme.El llenguatge és un element bàsic en la constitució del pensament i gràcies al llenguatge i les condicions cerebrals, és possible el desenvolupament humà.
2.3 El llenguatge i la memòria
El llenguatge és el suport bàsic de la memòria, tant individual com col·lectiva.
Els coneixements són adquirits pel poble generació a generació, coneixements inspirats en la pròpia llengua i en la pròpia història.
La llengua ocupa un paper singular en la formació de la identitat de la persona.
Ens permet la nostra pròpia vida.
El llenguatge aquí doncs, és indispensable com a suport de la memòria.
2.4 El llenguatge i l'autoexpressió
No sempre que utilitzem el llenguatge tractem de transmetre informacions a una altra persona. El llenguatge fa possible l’autoexpressió, és a dir, l’existència del discurs intern. Pensem a través de seqüències de paraules que es van representant en la nostra ment i gràcies a aquest diàleg amb nosaltres mateixos reflexionem les nostres experiències.
2.5 El mitjà més extens
El llenguatge humà és el mitjà de comunicació per excel·lència i el més extens.
Tota expressió humana pot trobar la traducció en el llenguatge, però no tota expressió lingüística podria traduir-se a un llenguatge visual.
3. LA DEFINICIÓ GENERAL DE LLENGUATGE
El llenguatge és un mitjà o instrument de comunicació i el més extens que coneixem fins ara. És el factor bàsic que ens constitueix com a éssers humans ja què fa possible el discurs abstracte i la parla desplaçada. Amb el llenguatge ordenem experiències tant de l’entorn com les que s'originen en nosaltres mateixos. El llenguatge permet constituir el pensament, es suport de la memòria, ens permet l’expressió lliure i interior i és la causa del diàleg que mantenim amb nosaltres mateixos
1. MÉS QUE UN MITJA DE COMUNICACIÓ
A part del llenguatge i de les llengües, hi ha altres sistemes també que serveixen per a la comunicació entre éssers vius. Tota senyal està destinada a la transmissió d'informació. El llenguatge humà està constituït per senyals i combinacions organitzades per aquests, i les emissions lingüístiques s’orienten cap a la comunicació, tot i que el llenguatge és molt més que un simple instrument de comunicació. És molt complex.
2. ELEMENTS PER A UNA DEFINICIÓ DE LLENGUATGE
2.1 El llenguatge i la organització de l’entorn:
El llenguatge ens serveix per anomenar coses què detectem o percebem però les percepcions són infinites o il·limitades.
Llavors, es diu que la comunicació és possible gràcies a la organització i reducció de les percepcions de l’entorn per mitjà del llenguatge.
I les percepcions són il·limitades, ja que si volguéssim anomenar cada una de les nostres percepcions, el llenguatge entre éssers seria impossible, perquè cadascú percep les coses de diferent manera com ja sabem i hem pogut comprovar.
2.2 El llenguatge i el pensament
El llenguatge fa que siguem capaços de pensar, tot i que, sense una mínima intel·ligència adequada no és possible portar-lo a terme.El llenguatge és un element bàsic en la constitució del pensament i gràcies al llenguatge i les condicions cerebrals, és possible el desenvolupament humà.
2.3 El llenguatge i la memòria
El llenguatge és el suport bàsic de la memòria, tant individual com col·lectiva.
Els coneixements són adquirits pel poble generació a generació, coneixements inspirats en la pròpia llengua i en la pròpia història.
La llengua ocupa un paper singular en la formació de la identitat de la persona.
Ens permet la nostra pròpia vida.
El llenguatge aquí doncs, és indispensable com a suport de la memòria.
2.4 El llenguatge i l'autoexpressió
No sempre que utilitzem el llenguatge tractem de transmetre informacions a una altra persona. El llenguatge fa possible l’autoexpressió, és a dir, l’existència del discurs intern. Pensem a través de seqüències de paraules que es van representant en la nostra ment i gràcies a aquest diàleg amb nosaltres mateixos reflexionem les nostres experiències.
2.5 El mitjà més extens
El llenguatge humà és el mitjà de comunicació per excel·lència i el més extens.
Tota expressió humana pot trobar la traducció en el llenguatge, però no tota expressió lingüística podria traduir-se a un llenguatge visual.
3. LA DEFINICIÓ GENERAL DE LLENGUATGE
El llenguatge és un mitjà o instrument de comunicació i el més extens que coneixem fins ara. És el factor bàsic que ens constitueix com a éssers humans ja què fa possible el discurs abstracte i la parla desplaçada. Amb el llenguatge ordenem experiències tant de l’entorn com les que s'originen en nosaltres mateixos. El llenguatge permet constituir el pensament, es suport de la memòria, ens permet l’expressió lliure i interior i és la causa del diàleg que mantenim amb nosaltres mateixos
Camp semàntic i Bons comunicadors
Dos activitats més què hem realitzat a classe de manera individual i col·lectiva alhora va ser la del camp semàntic i la dels bons comunicadors.
La primera activitat va ser bastant dinàmica i possitiva per adonar-te dels diferents punts de vista què poden tenir els altres sobre diferents paraules escrites què en aquests cas derivaven de camp semàntic de brutícia i havíem de enumerar de l' al 7 segons la importància o gravetat que consideréssim què tenia la paraula i la meva puntuació va ser la següent:
- BRUT 1
- MERDÓS 3
- IMPUR 6
- PORC 2
- LLARDÓS 5
- INFECTA 7
- RONYÓS 4
Un cop vàrem acabar d'enumerar, havíem d'aixecar els barços a mida que deien la paraula amb el número què havíem classificat a la paraula i els resultats parlaven per si sols.
Segurament és per aquestes diferents interpretacions que li donem cadascú a les paraules que no a tots ens afecta el mateix ni de la mateixa manera tot i que hem de recordar que el to amb què es diguin les coses també condiciona molt a la reacció rebuda.
La justificació del meu ordre a l'hora de fer aquesta classificació va ser INFECTA primer, perquè aquesta paraula prové d'infectat i això és quelcom molt seriòs i dur d'escoltar seguidament d' IMPUR què em sembla una paraula forta i poc apropiada també per dir-li a algú. Li segueix la paraula LLARDÓS que s'omple la boca al llegir-la i què tot i no saber el seu significat aquests accent a la Ó al igual que les paraules que li segueixen com RONYÓS I MERDÓS semblen tenir un caire bastant desagradable i una mica més seriòs que la paraula PORC i BRUT que en un moment donat li podem denominar així de manera carinyos a algú.
Després vàrem tenir uns minuts per pensar en personatges coneguts de la televisió o de la radio que ens semblessin uns bons comunicadors i havíem d'escriure alguns adjectius o bé, dir perquè ens semblàven que ho eren.
Alguns dels què van sortir van ser:
- Pep Guardiola: Tranquil, seguretat, vocalitza, pausat, respectuós, humil
- Pepe Rubianes: To de veu alt i fort, claretat en la vocalització, gesticulació
- Buenafuente: Divertit, to de veu alt i clar, bromista, Expressió facial i corporal
- Artur Mas
- Josep Cunit
- Risto Mejide
- Iñaki Gabilondo
- Eduard Punset
- Susana Griso
Aquest exercici juntament amb l'intent d'extreure i adonar-nos del què ha de tenir una persona per ser considerat un bon comunicador, ens va ajudar a començar a veure quins seran segurament alguns dels diferents punts que hauríem de tenir o treballar per aconseguir realitzar un bon exercici d'oratòria o aconseguir expressar-nos lliurement en qualsevol lloc públic, d'una manera correcta.
La primera activitat va ser bastant dinàmica i possitiva per adonar-te dels diferents punts de vista què poden tenir els altres sobre diferents paraules escrites què en aquests cas derivaven de camp semàntic de brutícia i havíem de enumerar de l' al 7 segons la importància o gravetat que consideréssim què tenia la paraula i la meva puntuació va ser la següent:
- BRUT 1
- MERDÓS 3
- IMPUR 6
- PORC 2
- LLARDÓS 5
- INFECTA 7
- RONYÓS 4
Un cop vàrem acabar d'enumerar, havíem d'aixecar els barços a mida que deien la paraula amb el número què havíem classificat a la paraula i els resultats parlaven per si sols.
Segurament és per aquestes diferents interpretacions que li donem cadascú a les paraules que no a tots ens afecta el mateix ni de la mateixa manera tot i que hem de recordar que el to amb què es diguin les coses també condiciona molt a la reacció rebuda.
La justificació del meu ordre a l'hora de fer aquesta classificació va ser INFECTA primer, perquè aquesta paraula prové d'infectat i això és quelcom molt seriòs i dur d'escoltar seguidament d' IMPUR què em sembla una paraula forta i poc apropiada també per dir-li a algú. Li segueix la paraula LLARDÓS que s'omple la boca al llegir-la i què tot i no saber el seu significat aquests accent a la Ó al igual que les paraules que li segueixen com RONYÓS I MERDÓS semblen tenir un caire bastant desagradable i una mica més seriòs que la paraula PORC i BRUT que en un moment donat li podem denominar així de manera carinyos a algú.
Després vàrem tenir uns minuts per pensar en personatges coneguts de la televisió o de la radio que ens semblessin uns bons comunicadors i havíem d'escriure alguns adjectius o bé, dir perquè ens semblàven que ho eren.
Alguns dels què van sortir van ser:
- Pep Guardiola: Tranquil, seguretat, vocalitza, pausat, respectuós, humil
- Pepe Rubianes: To de veu alt i fort, claretat en la vocalització, gesticulació
- Buenafuente: Divertit, to de veu alt i clar, bromista, Expressió facial i corporal
- Artur Mas
- Josep Cunit
- Risto Mejide
- Iñaki Gabilondo
- Eduard Punset
- Susana Griso
Aquest exercici juntament amb l'intent d'extreure i adonar-nos del què ha de tenir una persona per ser considerat un bon comunicador, ens va ajudar a començar a veure quins seran segurament alguns dels diferents punts que hauríem de tenir o treballar per aconseguir realitzar un bon exercici d'oratòria o aconseguir expressar-nos lliurement en qualsevol lloc públic, d'una manera correcta.
Escoltar i Sentir
Una de les primeres activitats de COED, consistia en fer petits grups de 4 o 5 persones i amb un text diferent cada grup, havíem de fer una síntesis del què ens deia el text què en el nostre cas en concret, tractava d'un text del primer capítol d'un llibre anomenat "Lart de saber escoltar" de F.Torralba del 2006 i què s'anomenava ESCOLTAR I SENTIR i la nostra reflexió del text va ser la següent:
Després de llegir-nos el text i posar totes les opinions en comú hem arribat a la conclusió que aquest capítol té quatre idees principals:
En primer lloc, estableix quina és la diferència entre sentir i escoltar.
Explica que escoltar és un acte conscient i intencionat i que en canvi sentir no està regit per la nostra voluntat.
Seguidament destaca que l'escolta ve donada a causa d'un desitg o quelcom què ens interessa i que és necessari que existeixi una dualitat i una voluntat de comprendre a l'hora d'escoltar.
La tercera idea destacada és què sense escolta no hi ha diàleg. és important el diàleg encara que ens poguem trobar frustrats alguna vegada, ja que hi ha coses que no ens agrada escoltar o que no corresponen amb els nostres ideals, llavors creem uan confrontació què fa que ens ajuntem més amb aquelles persones què pensen com nosaltres per no sentir-nos amenaçats o frustrats i no ens adonem que són aquestes diferències i el saber escoltar el que realment ens fa créixer.
Per acabar, esmenta que l'acció educativa ha subestimat el valor de l'escolta donant preferència a l'acte de parlar correctament i no s'ensenya als nens a saber escoltar, raonar,pensar, debatre per després poder decidir.
I ara m'agradaria esmentar una frase que dóna raó a la idea del text què diu d'alguna manera que " si Déu ens va donar una única boca i dos orelles seria per quelcom significatiu "
Després de llegir-nos el text i posar totes les opinions en comú hem arribat a la conclusió que aquest capítol té quatre idees principals:
En primer lloc, estableix quina és la diferència entre sentir i escoltar.
Explica que escoltar és un acte conscient i intencionat i que en canvi sentir no està regit per la nostra voluntat.
Seguidament destaca que l'escolta ve donada a causa d'un desitg o quelcom què ens interessa i que és necessari que existeixi una dualitat i una voluntat de comprendre a l'hora d'escoltar.
La tercera idea destacada és què sense escolta no hi ha diàleg. és important el diàleg encara que ens poguem trobar frustrats alguna vegada, ja que hi ha coses que no ens agrada escoltar o que no corresponen amb els nostres ideals, llavors creem uan confrontació què fa que ens ajuntem més amb aquelles persones què pensen com nosaltres per no sentir-nos amenaçats o frustrats i no ens adonem que són aquestes diferències i el saber escoltar el que realment ens fa créixer.
Per acabar, esmenta que l'acció educativa ha subestimat el valor de l'escolta donant preferència a l'acte de parlar correctament i no s'ensenya als nens a saber escoltar, raonar,pensar, debatre per després poder decidir.
I ara m'agradaria esmentar una frase que dóna raó a la idea del text què diu d'alguna manera que " si Déu ens va donar una única boca i dos orelles seria per quelcom significatiu "
Pràctiques amb el GoogleDocs
Una de les primeres activitats que vàrem realitzar desde l'assignatura de Gestió i Tic va ser unes pràctiques amb el Google Docs i tot i que no sé si podré enllaçar-les perquè surtin al blog, diré,que, el poder conèixer i aprendre coses sobre els documents de Google ha sigut una eina molt important per treballar i facilitar-nos la feina al llarg del trimestre ja que apart de poder crear documents de word, pdf, power-point, formularis o enquestes, els documents de Google ens han permès treballar a distància amb el mateix document, és a dir, podem compartir documents, escriure 3 o 4 a la vegada i això ens fa també poder corregir o canviar coses dels altres per millorar el text o la presentació,al igual que fa també o ajuda a que no sigui tant important o imprescindible quedar amb un grup físicament,ja que desde aquí ens podem comunicar i un altre factor possitiu que té també és que es guarda automàticament cada 2 o 3 minuts fent així que no es perdi la informació si passés quelcom i s'apagués l'ordinador.
Personalment ha sigut una eina molt últil i que agraeixo haver pogut conèixer per la facilitat i tranquilitat que m'ha pogut aportar en alguns moments de molta feina.
A l'aula vàrem realitzar 3 tipus d'activitats o pràctiques què són les següents:
* Crear i compartir un document de text amb els companys i poder llegir-ho
* Crear una presentació adjuntant diferents diapositives i compartir-la
* Crear un full de càlcul i un formulari per recollir informació i posteriorment poder fer càlculs i gràfiques.
http://spreadsheets.google.com/ccc?key=0Au6C_wUjJGpQdHRxMHJneU51TndxbndLSUFJdlp2YVE&hl=ca
Personalment ha sigut una eina molt últil i que agraeixo haver pogut conèixer per la facilitat i tranquilitat que m'ha pogut aportar en alguns moments de molta feina.
A l'aula vàrem realitzar 3 tipus d'activitats o pràctiques què són les següents:
* Crear i compartir un document de text amb els companys i poder llegir-ho
* Crear una presentació adjuntant diferents diapositives i compartir-la
* Crear un full de càlcul i un formulari per recollir informació i posteriorment poder fer càlculs i gràfiques.
http://spreadsheets.google.com/ccc?key=0Au6C_wUjJGpQdHRxMHJneU51TndxbndLSUFJdlp2YVE&hl=ca
diumenge, 20 de desembre del 2009
dimarts, 3 de novembre del 2009
Programari LLiure CmapTools
El programari lliure (en anglès free software) és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets.
Com que el programari es pot redistribuir lliurement, en general es pot trobar gratis a Internet, o a un cost baix si l'adquirim per mitjà d'altres medis (CD-Rom, DVD, disquets...). A causa d'això, els models de negoci basats en programari lliure normalment es basen en proporcionar serveis de valor afegit com suport tècnic, cursos de preparació, personalització, integració, o certificació.
En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats definides per la Free Software Foundation:
La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0).
La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.
La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2)
La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font és un requisit.
dilluns, 26 d’octubre del 2009
CONCLUSIÓ PSICOLOGIA CONDUCTUAL/CONDU...
CONCLUSIÓ PSICOLOGIA CONDUCTUAL/CONDUCTISTA
L'estudi de la psicologia conductista ens ha servit per conèixer els inicis de la psicologia com a ciència,saber i poder imaginar-nos com van ser els primers experiments científics,per tal d'entendre el comportament de la conducta humana i perqué tenien especial interés en investigar les reaccions i les respostes conductuals, primerament amb animals i posteriorment amb persones.
L'estudi de la psicologia conductista ens ha servit per conèixer els inicis de la psicologia com a ciència,saber i poder imaginar-nos com van ser els primers experiments científics,per tal d'entendre el comportament de la conducta humana i perqué tenien especial interés en investigar les reaccions i les respostes conductuals, primerament amb animals i posteriorment amb persones.
Ha sigut molt interessant saber i conèixer el pensament dels precursors i representants d'aquesta psicologia i com volien avançar cada cop més en coneixements sobre la conducta humana i en com els diferents estímuls externs podien condicionar d'una manera o d'una altra a l'hora d'actuar.
El tema del conductisme ens ha semblat també una bona eina d'aprenentatge a l'hora de reflexionar sobre aspectes de l'educació actual (premis i càstigs, aprenentatge per imitació i repetició segons el que veuen que poden rebre, reforços positius i negatius..) que moltes de nosaltres ja saviem, però que potser no relacionàvem tan directament amb aquesta ciència o si més no,no coneixiem com va començar a iniciar-se tot aquest pensament i tots els canvis que es van haver de produir per acabar utilitzant uns estímuls o uns altres per tal de condicionar al nen (en el nostre cas) d'una manera o d'una altra, portant-los al camp d'actuació que més ens interessi o que considerem més correcte en cada cas.
Gràcies per això a l'estudi de les altres psicologies més avançades i actuals podem descartar algunes maneres d'actuació molt simples o directes que aquí es donen per modificar la conducta en l'àmbit educatiu infantil i que en canvi per la modificació de conducta amb animals poden anar molt bé o actualment ser les més efectives com a psicologia en canvi com ja hem dit anteriorment, amb nens o amb infants ben segur que podem trobar unes altres més adeqüades tot i que més complexes que un simple Estímul-Resposta o un Reforç positiu.
El tema del conductisme ens ha semblat també una bona eina d'aprenentatge a l'hora de reflexionar sobre aspectes de l'educació actual (premis i càstigs, aprenentatge per imitació i repetició segons el que veuen que poden rebre, reforços positius i negatius..) que moltes de nosaltres ja saviem, però que potser no relacionàvem tan directament amb aquesta ciència o si més no,no coneixiem com va començar a iniciar-se tot aquest pensament i tots els canvis que es van haver de produir per acabar utilitzant uns estímuls o uns altres per tal de condicionar al nen (en el nostre cas) d'una manera o d'una altra, portant-los al camp d'actuació que més ens interessi o que considerem més correcte en cada cas.
Gràcies per això a l'estudi de les altres psicologies més avançades i actuals podem descartar algunes maneres d'actuació molt simples o directes que aquí es donen per modificar la conducta en l'àmbit educatiu infantil i que en canvi per la modificació de conducta amb animals poden anar molt bé o actualment ser les més efectives com a psicologia en canvi com ja hem dit anteriorment, amb nens o amb infants ben segur que podem trobar unes altres més adeqüades tot i que més complexes que un simple Estímul-Resposta o un Reforç positiu.
dimarts, 13 d’octubre del 2009
VA DE MESTRES
DE LA CULTURA A LES CULTURES
Aquest tema sobre la diversitat m'ha semblat molt interessant i m'ha agradat molt la importància que li donen a les desigualtats socials, econòmiques i culturals, que podem conèixer de les diferents parts del món i que provoquen com va passar aquí fa uns anys,corrents migratories que busquen intentar tenir una vida el més digne possible.
Un dels aspectes que més comparteixo amb els autors sobre aquest tema,és,que estem davant d'una realitat social que no canviarà per moltes barreres que posem i que en comptes d'acceptar-ho i utilitzar això com una eina d'enriquiment i coneixença d'altres costums i cultures d'arreu(que no per ser diferents són menys valuoses) i el que hauríem de fer és concienciar a la societat de que un dels majors riscos als que ens podem enfrentar,és,el de no veure o no voler acceptar,que aquest contacte cultural i les desigualtats que trobem en els altres no són més que diferències que tenim les persones i amb les que alhora podem aprendre i ens poden fer crèixer i per tant, no crec que haguem de negar-li's condicions de millora que els permetin desenvolupar les seves capacitats el més òptimament possible i de pas,reduïr aquest conflicte sociocultural que hi ha al carrer i a les aules i que molta gent rep com una alerta o un risc social.
Aquest tema sobre la diversitat m'ha semblat molt interessant i m'ha agradat molt la importància que li donen a les desigualtats socials, econòmiques i culturals, que podem conèixer de les diferents parts del món i que provoquen com va passar aquí fa uns anys,corrents migratories que busquen intentar tenir una vida el més digne possible.
Un dels aspectes que més comparteixo amb els autors sobre aquest tema,és,que estem davant d'una realitat social que no canviarà per moltes barreres que posem i que en comptes d'acceptar-ho i utilitzar això com una eina d'enriquiment i coneixença d'altres costums i cultures d'arreu(que no per ser diferents són menys valuoses) i el que hauríem de fer és concienciar a la societat de que un dels majors riscos als que ens podem enfrentar,és,el de no veure o no voler acceptar,que aquest contacte cultural i les desigualtats que trobem en els altres no són més que diferències que tenim les persones i amb les que alhora podem aprendre i ens poden fer crèixer i per tant, no crec que haguem de negar-li's condicions de millora que els permetin desenvolupar les seves capacitats el més òptimament possible i de pas,reduïr aquest conflicte sociocultural que hi ha al carrer i a les aules i que molta gent rep com una alerta o un risc social.
VA DE MESTRES
Un altre aspecte que comparteixo amb el llibre és la crítica personal que hem de fer-nos nosaltres mateixos mitjançant el nostre treball diari posant cada dia a la balança allò que hem fet bé i allò que no ens hagi sortit tan bé o inclús que ens hagi sortit malament per extreu-re alguna conclusió, veure que ha pogut fallar o qué ha sigut el que ha funcionat per intentar sempre trobar un equilibri. En el tema NOMÉS ELS DICTADORS NO ACCEPTEN LA CRÍTICA m'ha acabat de fer veure la importància que té ser qüestionat de manera respectuosa i acceptar la crítica com una altra eina de treball, de coneixement i d'avaluació personal.
Com diu una frase del tema:
"Un educador ha de ser un etern insatisfet" ha de ser una persona que cregui que la seva feina pot millorar, que l'educació pot millorar i que per aquest motiu nosaltres també hem d'estar allà,per poder-hi fer les nostres crítiques també tot intentant sempre que siguin constructives i que serveixin en tot moment per millorar en qualsevol àmbit,en el del nen, en l'educació que s'imparteix i sobretot en l'educació que impartirem el dia que siguem mestres.
Com diu una frase del tema:
"Un educador ha de ser un etern insatisfet" ha de ser una persona que cregui que la seva feina pot millorar, que l'educació pot millorar i que per aquest motiu nosaltres també hem d'estar allà,per poder-hi fer les nostres crítiques també tot intentant sempre que siguin constructives i que serveixin en tot moment per millorar en qualsevol àmbit,en el del nen, en l'educació que s'imparteix i sobretot en l'educació que impartirem el dia que siguem mestres.
VA DE MESTRES
UN TAMBORET DE TRES POTES. UNA LA INTEL·LIGÈNCIA
Aquest capítol ha sigut bastant del meu agrat ja que reflexa la manera de pensar i actuar davant la vida i les diferents qüestions que se'ns presenten diàriament en el dia a dia i amb el que gràcies a la "inteligència" podem resoldre o si més no, intentar trobar respostes adeqüades i en el moment adeqüat que no sempre és fàcil per així continuar sempre aprenent. En aquest capítol hi ha una frase que m'ha agradat molt i que diu :
"la intel·ligència es mesura més per la qualitat de les preguntes que som capaços de formular-nos, que per l'encert de les respostes"
Mai m'ho havia plantejat però sembla ben certa aquesta qüestió, igual que encerten per mi, la manera metafòrica de tractar o comparar la pota més important d'un tamboret amb la intel·ligència de la que estem parlant.
Els altres dos capítols sobre les potes restants no m'han agradat tant ja que crec que són massa extens per arribar a un únic resultat,però si he de dir que jo també em quedo amb la "bondat" com a segona pota important i amb la tercera què és la "felicitat". Considero molt important aquestes paraules per tenir una educació positiva i un interés que pugui fer del nen un sac per anar omplint poc a poc de projectes i coneixements i que no tingui escletxes ni forats que els facin anar cap endarrere. Amb la intel·ligència, la felicitat i la bondat crec realment que tenim molt de guanyat perquè són 3 termes essencials per un bon desenvolupament personal i intrapersonal.
Aquest capítol ha sigut bastant del meu agrat ja que reflexa la manera de pensar i actuar davant la vida i les diferents qüestions que se'ns presenten diàriament en el dia a dia i amb el que gràcies a la "inteligència" podem resoldre o si més no, intentar trobar respostes adeqüades i en el moment adeqüat que no sempre és fàcil per així continuar sempre aprenent. En aquest capítol hi ha una frase que m'ha agradat molt i que diu :
"la intel·ligència es mesura més per la qualitat de les preguntes que som capaços de formular-nos, que per l'encert de les respostes"
Mai m'ho havia plantejat però sembla ben certa aquesta qüestió, igual que encerten per mi, la manera metafòrica de tractar o comparar la pota més important d'un tamboret amb la intel·ligència de la que estem parlant.
Els altres dos capítols sobre les potes restants no m'han agradat tant ja que crec que són massa extens per arribar a un únic resultat,però si he de dir que jo també em quedo amb la "bondat" com a segona pota important i amb la tercera què és la "felicitat". Considero molt important aquestes paraules per tenir una educació positiva i un interés que pugui fer del nen un sac per anar omplint poc a poc de projectes i coneixements i que no tingui escletxes ni forats que els facin anar cap endarrere. Amb la intel·ligència, la felicitat i la bondat crec realment que tenim molt de guanyat perquè són 3 termes essencials per un bon desenvolupament personal i intrapersonal.
dimecres, 30 de setembre del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)